Gràcies a la pressió per diferents canals, hem aconseguit un reallotjament que s’està fent efectiu mentre escrivim aquestes línies.

Si aquest matí visibilitzàvem i denunciàvem la situació de Moha i la seva família, ara estem de celebració. Després de la campanya pública i unes quantes anomenades i mails, aquest migdia els han adjudicat un pis on poder entrar avui mateix. Això posa de manifest, una vegada més, la falta d’efectivitat de l’Administració a la qual és necessari colpejar des de baix perquè compleixi amb el seu treball a temps.

La sensació, malgrat la victòria no obstant això la sensació és agredolça i no podem més que continuar denunciant. Si era inversemblant l’excusa rebuda fins avui, sobre la falta d’un bany adequat per a poder lliurar l’habitatge, més inversemblant és que l’habitatge lliurat no disposi de cap dels tres subministraments bàsics. Un habitatge mai serà digna o adequada sense aigua, llum, ni gas. Deixar ara tota la responsabilitat en mans de la família i els temps de les subministradores és totalment inadequat.

Per experiències passades, sabem molt bé que la llum i el gas poden arribar a trigar tres setmanes a fer-se efectives. L’aigua és molt més ràpida, de fet, demà ja tindran. Però hem de recordar que deixar en la foscor a un menor i a un discapacitat amb el 99% de dependència, és una vulneració absoluta de drets fonamentals.

Volem manar un parell de missatges clars a la Generalitat:

• Cal agilitar els reallotjaments per a minimitzar el mal de les famílies afectades
• Els habitatges cal lliurar-les amb els subministraments actius. Estem convençudes que si volen poden estrènyer a Endesa, Gas Natural o a qui creguin convenient perquè posin els subministraments en qüestió d’hores

Així i tot celebrem el nostre treball i el suport rebut que ha aconseguit evitar demà un desnonament que difícilment s’hagués evitat. Una nova demostració de la importància d’acudir als moviments socials per a garantir els nostres drets.