El desistiment de funcions de l’Ajuntament de Mollet no té nom

El desistiment de funcions de l’Ajuntament de Mollet no té nom

Davant l’imminent desnonament sense alternativa de 5 menors, un amb discapacitat del 50%, denunciem públicament una nova situació de violació de drets, d’incompliment de la llei 24/215 per part del consistori que continua actuant només davant la reacció de la PAH, escudant-se en excuses barates que només demostren la seva incompetència davant les situacions més sagnants.

El cas que denunciem avui no és nou, ja el vam fer públic el 30 d’octubre, aconseguint suspendre el desnonament un mes, el temps estimat per l’Ajuntament per a aconseguir una solució i que aquesta família amb 5 menors, un amb discapacitat del 50%, es quedi al carrer. Ha passat el temps, va arribar el tercer llançament per al 9 de desembre i si en els pròxims dies no apareix una solució, acabaran al carrer.

Encara que sembli mentida, estem davant una situació insòlita, ja que Nadila mai va deixar de pagar el seu lloguer, fins i tot després de notificar-li la no renovació del contracte perquè la propietat necessita l’habitatge. No és un desnonament per impagament.

Parlem d’una família de vulneració demostrable i demostrada, que entra sense cap mena de dubtes en els barems de la llei 24/2015, per a poder accedir a un lloguer social i que l’Administració li garanteixi un reallotjament digne, que òbviament donada la situació de discapacitat no passa per una pensió o habitació d’hotel. Però una vegada més l’actitud dels serveis socials, es debat entre la incompetència i el racisme institucional

Des de la PAH Mollet Baix Vallés, estem fartes d’aquesta mena d’actuacions, més quan hem demostrat que només cal empènyer una mica perquè apareguin solucions, on durant mesos i fins i tot anys, l’única resposta a les famílies és el maltractament, alimentar l’angoixa a nivells desesperants de les persones més vulnerables i el ”no podem fer res”.

En aquest cas la situació ratlla el denunciable, ja que a Nadila se li ha negat durant 3 anys l’accés a la taula d’emergència. Una decisió administrativa totalment injustificada, tant per part de l’Ajuntament com de la Generalitat, com administracions responsables d’això. Parlem d’un tercer llançament, temps suficient per a haver fet el seu treball.

No ens valen les excuses barates, no ens val que l’única resposta que ens donen sigui no es sostingui per cap costat. És insostenible que les regidores, Mercè Pérez per serveis socials i Núria Muñoz per habitatge, demostrin un desconeixement total de la realitati situació de les famílies que acudeixen a l’Ajuntament a la recerca d’ajuda. I això només és el sostre de problema que comença en les oficines de serveis socials.

Ho hem denunciat innombrables vegades: el servei no funciona per desconeixement continu del seu treball i per extralimitar-se en les seves funcions prenent decisions que no pertoquen, per a deixar a les famílies a la vora del desnonament, desemparades.

No volem excuses de falta d’habitatge quan sabem, segons l’Oficina d’Habitatge de la Generalitat, a Mollet disposem de 116 pisos buits de Grans Propietaris.

No volem excuses davant la no aplicació constant de la llei 24/2015 per part de l’Ajuntament de Mollet, quan són els primers que haurien de vetllar pel seu compliment.

No n’hi ha prou amb dir que aquest consistori té un compromís per a no deixar a ningú al carrer. Els compromisos estan per a complir-los i fer-ho en un temps prudencial per a minimitzar els danys psíquics que provoca veure’s al carrer.

I per acabar ens sembla d’un cinisme i hipocresia sense qualificatius, que justament avui en el ple de l’Ajuntament s’aprovi una moció per a suspendre els desnonaments, per part d’un consistori incapaç de donar resposta a les seves veïnes amb un peu al carrer.

Des de la PAH portem exigint aquesta suspensió de desnonaments des del mes de març, a tots els nivells. El 21 de setembre demanem a l’Ajuntament un compromís polític municipal sobre aquest tema, que servís per a pressionar al Govern central a estar a l’altura de la situació, cosa que encara no ha fet. Òbviament aconseguir aquesta suspensió de tots els desnonaments, mínim fins a l’any 2022, és vital per a les nostres ciutats i així ho remarquem.

Podem saludar positivament la moció d’avui, però no sense remarcar que si no fos per la labor de la PAH, això no hagués succeït. Que no podem veure amb bons ulls s’usi la nostra labor i propostes amb mers fins polítics en portes d’eleccions, sumant-se tard i just uns dies després del compromís arrencat als grups parlamentaris, el circ muntat amb els pressupostos generals de l’estat i el recent anunci de Pablo Iglesias a un possible decret en les pròximes setmanes, en la línia del plantejat per la PAH.

Si realment l’Ajuntament de Mollet vol acabar amb els desnonaments, que comenci per complir les lleis catalanes vigents per a això. Lleis parides per la PAH, li pesi qui li pesi, i ens tindran de cara, mobilitzades fins que es compleixin, començant pel reallotjament sense excuses i lloguer social per a Nadila i la seva família.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.