Suport absolut a Palestina i Colombia

Suport absolut a Palestina i Colombia

La PAH de Mollet Baix Vallès sempre estarem del costat de “Los nadies”

“Los nadies, los hijos de nadie, los dueños de nada
Que no son, aunque sean
Que no hablan idiomas, sino dialectos
Que no profesan religiones, sino supersticiones
Que no hacen arte, sino artesanía
Que no practican cultura, sino folklore
Que no son seres humanos, sino recursos humanos
Que no tienen cara, sino brazos
Que no tienen nombre, sino número
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata”

Fragment del poema Los Nadies, de l’escriptor llatinoamericà Eduardo Galeano

Tristament, milions de persones al món son considerades com a ningú, com a simples recursos humans per un sistema capitalista i colonialista, o directament com a persones que sobren, que no encaixen en l’ordre establert.

Aquest és el cas de Colòmbia, on les poblacions indígenes porten patint opressió, explotació i discriminació des de l’inici de la colonització espanyola. La pobresa a Colòmbia afecta el 41% de la població, sobretot entre les comunitats indígenes. Per això una pancarta a les protestes recents de Cali deia: “La reforma tributària és més violenta que qualsevol protesta”. Una reforma que pretenia apujar l’IVA de productes bàsics, submergint la gent encara més en la misèria, mentre que els grans terratinents o grans empreses, entre elles empreses espanyoles com Repsol, Telefónica, Banco Santander o AGBAR, acumulen cada cop més riquesa i a la vegada denúncies de violacions de drets humans.

Les protestes van aconseguir aturar aquesta reforma. Però van més enllà. Volen acabar amb la corrupció, la violència i les polítiques neoliberals del govern de Duque, el qual ha respost amb més violència, en aquest cas violència policial, provocant la mort d’almenys 35 manifestants, a més de tortures i agressions sexuals. Aquestes víctimes se sumen als 57 líders socials, 20 d’elles indígenes, que han estat assassinades a Colòmbia només en el que portem d’any.

Sobta que tota aquesta violència hagi passat tan desapercebuda als mitjans de comunicació?. Clar, no estem parlant de Veneçuela o Cuba, estem parlant de Colòmbia, un estat que històricament ha estat subordinat a les polítiques neoliberals i neocolonials que interessen als Estats Units o les potències europees. A Colòmbia hi tenen molts interessos econòmics algunes grans empreses espanyoles, les quals son grans accionistes de la majoria de mitjans de comunicació.

“Revolució significa vida. Tots els aspectes de la vida”.

Aquesta és una frase de l’activista palestina Leila Khaled. Realment, per un poble que porten dècades intentant esborrar del mapa com és el cas dels palestins, viure, existir, és una forma de revolució.
Aquests darrers dies hem vist com l’estat d’Israel intentava desallotjar famílies palestines de Jerusalem Est, com reprimia violentament les protestes, com bombardejava la franja de Gaza provocant més de 120 morts, entre elles 30 criatures. Però això no és pas nou.

Des de 1948 Israel porta expulsant palestins de casa seva, reprimint les seves protestes, cometent massacres, imposant un règim d’apartheid contra la població palestina. Alguns mostren aquesta situació com si això fos un conflicte entre dos països. Però no, es tracta d’una ocupació per part d’un dels estats més militaritzats del món contra un poble que ni tant sols té exèrcit, que viu empresonat i bloquejat per Israel per terra, mar i aire. En una situació d’opressió, si ets neutral t’estàs posant al costat de l’opressor.

Des d’aquí expressem el nostre suport al poble palestí. Un poble que el 1948, quan va patir la Nakba, l’expulsió d’unes 800.000 persones de casa seva, els creadors de l’estat d’Israel pensaven que desapareixeria, que quedaria assimilat pels altres pobles àrabs. Però no, els palestins no han oblidat qui son, no han oblidat la seva història, per molt que a Israel se’ls prohibeixi commemorar la Nakba, per exemple. Avui son un exemple de resistència, però necessiten suport internacional.

Per això reclamem a la Unió Europea, al govern espanyol, al govern de la Generalitat, que trenquin les seves relacions amb Israel fins que aquest no aturi les massacres i l’ocupació, fins que no deixi de violar el dret internacional i fins que no accepti una sortida pacífica a la situació. Donem suport a la campanya BDS de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel, com es va fer a Sud-Àfrica, la qual va aconseguir fer caure el règim de l’apartheid.

També donem el nostre suport al poble colombià en la seva lluita pels drets i dignitat, i condemnar l’explotació de les corporacions espanyoles sobre els recursos naturals i la població del país.

Perquè la solidaritat és la tendresa dels pobles, volem que es respecti la dignitat humana arreu del mon, com hauria volgut Eduardo Galeano, que ningú sigui considerat com recurs humà amb braços i número sinó com un ésser humà amb cara i nom, i que aquells que han intentat esborrar no tornin mai més a ser considerats com a “ningú”.

La solidaritat és la tendresa dels pobles, volem que es respecti la dignitat humana arreu del mon.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.