Mireia s’enfronta a la seva segona ordre de llançament per impagament de lloguer.
Dilluns que ve 23 de novembre, una nova família de la nostra ciutat, està en risc de quedar-se al carrer per impagament de lloguer. Mireia, víctima de violència de gènere, va arribar un moment en què no va poder continuar pagant el llogui. Després d’una sèrie de negociacions amb la immobiliària, finalment li va arribar una primera ordre de desnonament per a febrer d’enguany.
Des de la PAH de Mollet Baix Vallès, vam conseguir suspendre el desnonament i guanyar temps perquè l’Ajuntament garantís una solució i evitar un segon desnonament. Però això no ha estat així. Ara, Mireia i les seves dues filles menors, s’enfronten a un nou desnonament sense cap mena d’alternativa.
Arribats a aquest punt i sent el pis d’un petit propietari, des de la PAH no podem forçar a la resistència, convocant a parar el desnonament en porta. La nostra lluita sempre ha estat contra grans propietaris i especuladors, no contra el petit propietari.
Però el que sí que podem fer, és forçar a l’Ajuntament a complir les lleis vigents. Lleis com la 24/2015, guanyada gràcies a una ILP impulsada per la PAH, o els posteriors Decrets derivats d’aquesta. Aquesta llei és molt clara: en cas d’impagament de lloguer o hipoteca, els grans propietaris tenen a obligació de fer un lloguer social sobre la base d’ingressos, com a mesura preventiva a no obrir un procés de desnonament. I en cas de petits propietaris, és l’Administració qui ha de garantir un reallotjament a la família que serà desnonada. No obstant això, fins avui no ho està fent.
Mireia està en situació de vulnerabilitat. A causa del seu treball en un bar, la seva situació laboral està en dificultats per l’estat d’alarma. Ha aconseguit que l’admetin en taula d’emergència per a accedir a un pis i a un lloguer social, però poden passar mesos abans que això succeeixi, a causa del col·lapse de la llista d’espera. Pel que, l’Ajuntament té tota la responsabilitat i ha d’actuar ja.
Abans del dilluns 23, quan Mireia i les seves filles hagin d’abandonar el seu domicili actual, han de saber on anar i tenir un sostre on dormir, fins que li adjudiquin el pis d’emergència.
L’Ajuntament té el deure d’intervenir segons la llei, i la solució no passa per:
- Dir-li a Mireia que es busqui un altre pis i que ja tramitarà les ajudes per a pagar-lo. Què passa amb la fiança? Qui l’avala?
- Separar la unitat familiar en diferents habitatges d’amics o familiars.
- Tirar pilotes fora i derivar la responsabilitat a la Generalitat.
Aquestes i altres barbaritats són les respostes que li estan donant des de Serveis Socials. La solució passa per l’obligació de l’Ajuntament a complir amb la llei. Una llei clara que porta funcionant fa 5 anys, temps més que suficient per a haver-se dotat dels mecanismes precisos per a dur-la a terme.
Mireia i les seves filles necessiten un sostre ja. És l’Ajuntament qui té la responsabilitat per a garantir-lo. Anem a contrarellotge, però han tingut tot un any, temps àmpliament suficient, per a trobar una solució residencial per a aquesta família.
#TechoParaMireia
