Demà, dijous 25, una família de cinc membres, amb un menor, una persona amb el 99% de discapacitat i pis d’emergència concedit corre el risc de ser desnonada.

Una vegada més estem davant una vulneració greu del dret a l’habitatge que urgeix solucionar. La història va començar amb la no renovació del contracte de lloguer per part de la propietat, quan fins avui, no sols no hi havia impagaments, la família va poder anar reformant i adaptant de la seva butxaca el pis a les seves necessitats.

Ara ens trobem, després de diversos intents de desnonament, en la tessitura que és molt possible el desnonament no es pari i s’acabi executant. La resolució està en mans dels jutjats, però la solució està en mans de la Generalitat que ja va tard per a garantir el reallotjament. L’Ajuntament de Mollet, ens ha garantit que han localitzat 2 pisos de la taula d’emergència, però la Generalitat no concedeix cap pis al·legant que el bany no està adaptat.

La família no té cap inconvenient a entrar en qualsevol dels pisos i que una vegada dins, amb el reallotjament efectiu i garantit, els facin la reforma. Sempre serà millor això que acabar al carrer o en una pensió per temps indefinit, en condicions menys dignes i contant que un 99% d’invalidesa no pot acabar així. Però la Generalitat està ferm en el seu rebuig a la proposta.

És intolerable aquesta actitud buròcrata, en un moment en què ha de predominar l’efectivitat i el pragmatisme, garantint per sobre de tot un reallotjament digne, que minimitzi l’impacte en les vides d’un menor i un discapacitat d’aquestes característiques. És un atemptat contra la dignitat, tenir la solució a les mans i permetre en plena pandèmia que la gent acabi al carrer. No n’hi ha prou amb fer decretazos de cara a la galeria, urgeix actes que demostrin l’autèntica voluntat de la Generalitat a posar remei a aquestes situacions.

Cosa difícil de creure venint del mateix Govern que llança al seu exèrcit particular a reprimir, perseguir i apallissar a les valentes que alcen la veu en defensa dels drets i llibertats.

Com ja és habitual en la nefasta gestió de la mesa d’emergència, la Generalitat com a responsable directe de la falta de solució, va tard i malament. A la propietat li urgeix desnonar, a la família li urgeix viure i ara tot està en mans del jutge que es presti a suspendre el desnonament. Això faria guanyar temps al fet que la Gene, si vol, faci les obres pertinents al bany abans de la següent ordre de desnonament, allargant així el sofriment d’aquesta família.

Demà la PAH de Mollet Baix Vallés serem a la porta del desnonament, al costat de la família i fent tot el possible per a evitar el pitjor dels finals.