Motius

Veient les dificultats i desinformació amb les quals es troben les famílies per a la tramitació d’accés a la mesa d’emergència, hem elaborat una guia informativa i un document per a facilitar la petició.

Lluny de resoldre’s el problema de l’habitatge, mancant canvis estructurals que el resolguin, estem cada vegada pitjor. Així i tot, a Catalunya, existeixen diverses lleis per a donar resposta a l’emergència residencial i que cap família en risc d’exclusió residencial es quedi al carrer. Un dels mecanismes per a garantir un reallotjament en un habitatge digne, en cas de desnonament o altres casuístiques d’exclusió social, és la mesa d’emergència. 

La mesa d’emergècia va ser creada per a oferir un pis de l’administració pública en règim de lloguer social, proposant l’allotjament més adequat per la unitat de convivència.

Una mostra de la gravetat de la situació amb l’habitatge, és el col·lapse en la llista d’espera per a aconseguir un pis. El que hauria de ser un procés de 3 mesos, acaba convertint-se en una agonia que pot arribar als dos anys. Les famílies, en aquest temps, han de preparar-se per al pitjor, davant la probabilitat de quedar-se al carrer en aquest període. 

Aquesta situació no hauria de succeir sota cap circumstància, ja que d’acord amb la Llei 24/2015, l’Administració ha de sol·licitar la suspensió del procediment judicial fins que es trobi una solució residencial per al cas. De no ser així, l’Administració és l’única responsable del desnonament per incompetència o lentitud en el procés.

La llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, és clara en aquest sentit: 

“Les persones i unitats familiars en risc d'exclusió residencial que no puguin afrontar el pagament del lloguer de l'habitatge habitual tenen dret a gaudir d'ajudes que evitin el llançament”, garantint així el dret a l'habitatge digne i adequat com a dret fonamental.
«Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d'exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament.»

Sovint ens trobem amb famílies tenen moltes dificultats en el moment de la sol·licitud, malgrat reunir amb tots els requisits per a accedir a la mesa d’emergència. Això es deu, en part, al fet que algunes treballadores socials s’extralimiten les seves funcions i decideixen qui pot fer la sol·licitud per a la taula d’emergència i qui no. Un primer filtre de preselecció innecessari, perquè la seva funció és informar les famílies dels seus drets, de la documentació necessària a lliurar, recollir-la i facilitar el tràmit.

La decisió d’accés a la mesa d’emergència, o no, depèn de l’Agència d’habitatge i no de serveis socials, que estan per a ajudar a les usuàries. No és tolerable que puguin arribar actuar amb condescendència o com si et fessin un favor.

La desinformació general també pretén fer-nos creure que només podem optar a un pis de la mesa d’emergència si tens una ordre de desnonament. No és així.

Per tot això, hem elaborat un document útil, per a facilitar a les persones que el necessitin la sol·licitud de tràmit per a la mesa d’emergència, juntament amb una guia informativa per a donar a conèixer aquest protocol.

Document per tramitar la sol·licitud de la mesa d’emergència

Preguntes freqüents

Què és la mesa d’emergència?

La mesa d’emergència és un òrgan col·legiat tècnic de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Competent en la valoració de les situacions de vulnerabilitat i d’emergència econòmica i social de les persones en risc d’exclusió residencial, ateses i presentades pels serveis socials bàsics municipals, i d’uns altres que defineixi el Pla per al dret a l’habitatge.

La mesa d’emergència té la funció de proposar l’allotjament més adequat per la unitat de convivència.

On dirigir-se per a sol·licitar la mesa d’emergència?

La sol·licitud de la mesa d’emergència es tramitarà mitjançant els serveis socials municipals que coneixen, treballen i fan el seguiment social de la unitat de convivència durant tot el procediment. Aquests seran els encarregats de pujar la sol·licitud a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. MAI DE DECIDIR SI FER EL TRÀMIT O NO. 

Si tens l’informe d’exclusió residencial (que sí que t’hauran de fer en serveis socials) i tota la documentació, s’ha de limitar a tramitar la sol·licitud i informar del resultat.

Tenim dret a una còpia de la sol·licitud i de la seva resolució DEMANA-LA!

Només es pot presentar una sol·licitud per cada unitat de convivència per un dels seus membres, major d’edat i amb capacitat d’obrar.

Qui pot accedir a la mesa d’emergència?

Les persones en risc d’exclusió residencial per trobar-se en situacions de vulnerabilitat i d’emergència econòmica i social poden sol·licitar el reallotjament a la taula d’emergències municipal, si l’ajuntament té taula pròpia o, en la resta de casos, a la Mesa d’emergències de Catalunya.

Quant triguen a activar la mesa d’emergència?

La mesa d’emergència adoptarà un acord i notificar-lo en el termini màxim de tres mesos a partir de la data d’entrada de la sol·licitud amb la documentació completa. El sentit del silenci administratiu és positiu i, sempre que sigui possible, l’acord ha de preveure una proposta d’adjudicació d’habitatge.

 On hi ha taula d’emergència?

L’àmbit d’actuació de la Mesa inclou tota Catalunya, excepte els municipis que disposen de mesa d’emergències pròpia.

Els municipis amb taula pròpia són: Badalona, ​​Barcelona, ​​Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Martorell, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat, Terrassa i Vic.

Quines situacions es consideren d’emergència econòmica i social?

Tenen consideració de situacions d’emergència econòmica i social les següents casuístiques:

• Desnonament per deute de rendes de lloguer
• Execució hipotecària o dació en pagament pel deute de les quotes hipotecàries.
• Persones sense llar o sense títol jurídic o document legal que acrediti cap dret sobre l’habitatge habitual.
• Dones en situació d’exclusió residencial per violència masclista
• Menors d’edat, persones majors o persones en situació de desemparament vivint en condicions higièniques i sanitàries o de seguretat precàries.
• Persones reconegudes com a pacients crònics i / o afectats per problemes de salut greus, agreujats per les condicions físiques i higièniques deficitàries de l’habitatge.
• Persones amb discapacitats sobrevingudes o amb empitjorament de les capacitats funcionals que requereixin un habitatge adaptat a les noves necessitats.
• Persones víctimes d’assetjament immobiliari. (Recorda que l’assetjament immobiliari també el pots i has de denunciar: https://pahmolletbaixvalles.org/stop-mobbing-paremos-el-acoso-inmobiliario/
• Persones afectades per una ordre de desallotjament per males condicions estructurals de l’edifici on viuen o per causes de força major.
• Persones derivades d’entitats de la Xarxa d’habitatge d’inserció social o assimilables.
• Qualsevol altra situació justificada socialment per demanda de les administracions locals d’acord amb els articles 95.6 i 104.h de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Quina és la renda que s’estableix per als habitatges adjudicats per Mesa d’emergència?

És el que es coneix com a lloguer social. La renda mensual màxima no pot superar:

• El 10% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, si estan per sota del 0,89 de l’IRSC
• El 12% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, si estan per sota del 0,95 de l’IRSC
• El 18% dels ingressos ponderats de la unitat familiar, si són iguals o superiors al 0,95% de l’IRSC

La ponderació dels ingressos es fa en funció del nombre de membres de la unitat familiar i de la zona geogràfica de residència.

Si la unitat familiar hi ha una o més persones amb discapacitat amb un grau igual o superior al 33%, els ingressos han de comparar-se amb el del tram següent de les taules de l’IRSC publicades.

Calcula si ets vulnerable amb aquesta taula:

https://pahmolletbaixvalles.org/wp-content/uploads/2020/05/Taula-IRSC-per-a-ILP-habitatge.v2.doc

Quins requisits s’han de complir per a sol·licitar la mesa d’emergència?

A part d’acreditar degudament la situació d’emergència econòmica i social, els principals requisits econòmics que s’han de complir són els següents:

• a) Trobar-se en una de les situacions d’emergència econòmica i social (vegeu punt 6)
• b) Tenir la nacionalitat espanyola, la d’un país membre de la Unió Europea o, si es tracta d’altres països, és necessari acreditar que disposa del permís de residència vigent.
• c) En situacions de possible pèrdua de l’habitatge, tots els membres de la unitat de convivència han d’estar empadronats en el domicili afectat en el moment de la possible pèrdua, de forma continuada com a mínim durant un període de temps d’un any o de dos anys de forma discontínua en els tres anys immediatament anteriors a la data de la sol·licitud.
• d) Requisits relatius als ingressos:
  • En el cas de persones que viuen soles, els ingressos mensuals han de ser iguals o inferiors a 2 vegades l’IRSC ponderat.
  • En els casos d’unitats familiars de 2 membres o més, han de ser iguals o inferiors a 2,5 vegades l’IRSC ponderat, excepte per a les sol·licituds de persones amb discapacitats o unitats familiars amb persones amb gran dependència que serà de 3 vegades l’IRSC ponderat.
  • La ponderació dels ingressos es fa en funció del nombre de membres de la unitat familiar i de la zona geogràfica de residència.Per a calcular els ingressos de la unitat de convivència, d’acord amb els apartats anteriors, no es computen les quantitats econòmiques corresponents a pensions d’aliments o pensions compensatòries, sempre que hagin estat confirmades per acord o sentència judicial i s’acrediti el seu abonament.
  • Si la unitat familiar hi ha una o més persones amb discapacitat amb un grau igual o superior al 33%, els ingressos han de comparar-se amb el del tram següent de les taules de l’IRSC publicades.
• e) No disposar de recursos econòmics suficients en comptes corrents o d’altres dipòsits anàlegs en entitats financeres. S’entendrà com a recursos suficients els que superin 1 vegada l’IRSC ponderat en còmput anual.
• f) No disposar d’habitatge i/o immoble per qualsevol títol que habiliti l’ocupació
• g) Que el termini entre la data efectiva de la pèrdua de l’habitatge, en els supòsits previstos en el punt 5 i la presentació de la sol·licitud sigui igual o inferior a sis mesos.
• h) Actuar d’acord amb la corresponsabilitat i el compromís degut indicat en l’informe social i en el pla de treball establert pels serveis socials bàsics.
• i) Que la causa que comporta la pèrdua de l’habitatge no sigui imputable a la persona sol·licitant.
• j) En els casos derivats d’entitats de la xarxa d’habitatges d’inserció social o assimilables, les persones sol·licitants han de disposar d’un pla de treball proposat en fase de compliment i residir en l’habitatge per un període igual o superior a sis mesos.

Què s’entén per unitat de convivència?

S’entén per unitat de convivència la persona o el conjunt de persones, que conviuen efectivament en un habitatge de manera habitual i permanent, amb vocació d’estabilitat, i que estiguin empadronades a l’habitatge, amb independència de la relació existent entre totes elles.

Quina documentació cal lliurar?

La sol·licitud per a la valoració i proposta d’adjudicació d’un habitatge ha d’anar acompanyada dels documents següents:

Documentació d’identificació per a tots els supòsits:

• DNI o NIE vigent de la persona sol·licitant i de totes les persones que formen la unitat de convivència.
• Llibre de família, si és necessari
• Padró i/o certificat de convivència.
• Informe socioeconòmic emès pels serveis socials municipals d’atenció primària o pels serveis especialitzats sobre la situació de la unitat de convivència.
• Conveni o sentència judicial de separació, en què consti informació relativa a la tutela dels fills i a l’assignació de l’habitatge, si escau.

Documentació econòmica per a tots els supòsits:

• Declaració de l’impost de les persones físiques (IRPF) corresponent al període impositiu immediatament anterior, amb termini de presentació vençut en la data de presentació de la sol·licitud dels membres de la unitat de convivència amb obligació de presentar-la. En el cas de persones treballadores per compte propi, s’ha d’aportar l’última declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques trimestral o la declaració de l’últim exercici fiscal.
• Informe de vida laboral emès per la Tresoreria de la Seguretat Social de la persona sol·licitant i de totes les persones en edat laboral que conviuen.
• Contracte laboral i les tres últimes nòmines, prèvies a la sol·licitud, de la persona sol·licitant i de totes les persones en edat laboral que formen la unitat de convivència.
• En el cas de persones en situació d’atur, resolució o certificat de la prestació que especifiqui l’import i el període de cobrament.
• En el cas de persones beneficiàries d’ajudes, prestacions o pensions, certificades o resolució que acrediti la percepció d’una pensió o ajuda emesa per l’INSS o per l’òrgan gestor que detall l’import i el període de cobrament.
• Extractes bancaris dels sis últims mesos de tots els comptes que siguin titularitat de qualsevol dels membres de la unitat de convivència.
• Certificat cadastral o nota simple del registre de la propietat que acrediti que tots els membres de la unitat de convivència majors d’edat no són propietaris ni titulars d’altres drets reals d’ús o gaudi de cap habitatge.

Documentació per a situacions de pèrdua de l’habitatge:

• Per procediments d’execució hipotecària: notificació judicial d’execució, sentència judicial o una altra documentació relativa al procediment judicial. Per les situacions de dació en pagament, acord o document acreditatiu de lliurament de l’habitatge.
• Per procediments de desnonament per impagament de lloguer, per extinció del termini legal o contractual o judici verbal per precari: document acreditatiu de la data de llançament.
• Per acords o pactes extrajudicials: document acreditatiu de l’acord signat per les parts amb expressa indicació sobre la condonació del deute.

Documentació acreditativa segons la situació d’emergència econòmica i social de la unitat de convivència:

• En casos de violència masclista, així com en situacions de violència familiar i en l’àmbit social o comunitari s’acredita a través dels mitjans previstos en l’article 33 de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2008-9294
• Els certificats de discapacitat o, si és el cas, de mobilitat reduïda que superin el grau del 33% de qualsevol dels membres de la unitat de convivència o els certificats de persones amb gran dependència. Les persones que tinguin reconeguda una pensió de la Seguretat Social per incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o de gran invalidesa o que tinguin reconeguda una pensió de classes passives per jubilació o retir d’incapacitat permanent per al servei o inutilitat, es consideren afectats per una discapacitat en grau igual al 33% amb caràcter general i el document que acredita aquesta circumstància és la resolució de l’INSS o de classes passives. Per tant, no és necessari que sol·licitin el reconeixement de discapacitat.
• El pla de treball elaborat pels serveis socials bàsics municipals en els supòsits d’unitats de convivència que no disposin d’ingressos econòmics o per les situacions derivades d’entitats de la Xarxa d’habitatge d’inserció social o assimilables.
• Les situacions emparades pel sistema de protecció a la infància i l’adolescència, s’han d’acreditar amb un informe social de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència o dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència.
• Informes mèdics que acreditin la situació de persones reconegudes com a pacients crònics o afectades per malalties greus que resideixen en un habitatge sense condicions higièniques o de salubritat adequades que agreugen l’estat de salut.
• Informe emès pels serveis tècnics de l’Ajuntament que detallin les patologies o deficiències de l’habitatge i les afectacions de condicions d’habitabilitat, seguretat, higiene o salubritat.
• Ordre de desallotjament per ruïna imminent.
• En casos de situacions de persones sense llar i víctimes d’assetjament immobiliari, aquesta situació s’acredita a través de l’informe social.En les situacions d’emergència econòmica i social regulades a les lletres a), e), f), g), h), i) i j) de la pregunta 8, s’ha d’aportar el contracte d’arrendament o el títol jurídic habilitant vigent.

En caso de que no se presente cualquiera de los documentos o la falta de enmienda de los requisitos exigidos, dentro del plazo de diez días hábiles a contar del día siguiente de la notificación de solicitud del trámite, se entiende que la persona solicitante desiste de la solicitud y la Mesa acordará su archivo.

La persona solicitante puede desistir de forma expresa de la solicitud, antes de finalizar el procedimiento de la Mesa.

On es farà efectiu el reallotjament?

Preferentment la mesa d’emergència ha d’oferir l’habitatge afectat pel procediment o alternativament un habitatge en el mateix municipi, tret que disposi d’un informe dels serveis socials municipals que acrediti que el trasllat a un altre municipi no afectarà negativament la situació de risc d’exclusió residencial de la unitat familiar.

Quant dura el contracte de lloguer social?

El contracte de lloguer social pot variar entre 5 o 7 anys depenent el tipus de propietari. 5 anys si és petit propietari 7 anys per als altres.

És renovable el contracte una vegada finalitzat?

Actualment no hi ha cap llei que obligui a la renovació. Però gràcies a la PAH i la seva pressió els anem aconseguint i en pocs mesos si tot va bé tindrem una nova llei que SI obligui a renovar els lloguers socials si se segueix en vulnerabilitat econòmica.

Poden denegar la taula d’emergència?

La Mesa acorda la inadmissió a tràmit de les sol·licituds en els casos següents:

• La renúncia injustificada a l’adjudicació d’un habitatge d’emergència social en els últims dos anys.
• Quan la situació d’emergència social es pot resoldre amb la percepció de prestacions per al pagament del lloguer de qualsevol Administració pública.
• Si les persones sol·licitants han rebut una prestació per al pagament del lloguer o una prestació d’especial urgència per al pagament de lloguer o de quotes d’amortització hipotecària en situacions especials en el termini d’un any a comptar des de la data de la resolució de la prestació fins a la presentació de la sol·licitud de Mesa, tret que es detecti una situació de vulnerabilitat extrema.
• En cas que les persones sol·licitants formin part de programes per a col·lectius específics que per la seva naturalesa és necessària una gestió coordinada interdisciplinària.
• La certesa que en la sol·licitud s’han manifestat dades falses, erronis o equívocs o que s’han omès dades especialment rellevants.
• Altres causes d’inadmissió que es puguin preveure a aquest efecte per la normativa sectorial d’habitatge.

Valoració i criteris de priorització

• Priorització: quan hi hagi risc de violència masclista, quan hi hagi menors o persones majors en la unitat de convivència, de manera coordinada amb els serveis socials.
• Quan la situació d’emergència social es pugui atendre amb les línies ajudes que gestiona l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, es derivarà el cas a l’òrgan gestor de les prestacions per al pagament del lloguer.
• No preferència: L’ocupació sense títol habilitant d’habitatges que són propietat o són gestionats per administracions o entitats públiques.

La millor manera de garantir els teus drets no és deixant-ho tot en mans de l’administració. Acosta’t a les nostres assemblees i veuràs com amb la força col·lectiva, tot és més fàcil