Posicionament d’organitzacions i moviments socials sobre la proposta de reforma del delicte de desordres públics: genera greus afectacions al dret a la protesta.

Davant la proposició de llei orgànica de reforma del Codi Penal presentada al Congrés
dels Diputats, les organitzacions sota signants manifestem el nostre desacord amb la
proposta relativa a la modificació del delicte de desordres públics del Codi Penal.

La derogació del delicte de sedició s’ha de celebrar. Tot i ser un delicte en desús, va ser utilitzat per condemnar els presos polítics al 2019. Si bé celebrem la proposta de derogació del delicte de sedició, valorem que l’actual proposta de reforma genera greus afectacions i limitacions al lliure exercici del dret a la protesta i que si tira endavant constitueix una nova agressió als drets fonamentals de la ciutadania i un retrocés en termes de democràcia.

1. La proposició de llei comporta aspectes negatius que poden vulnerar l’exercici del dret a la protesta. Es deroga la sedició però s’incorpora un tipus agreujat de desordres públics que, amb una nova terminologia, persegueix algunes de les actuacions que perseguia la sedició.
2. Aquest tipus agreujat de desordres públics incorpora diversos conceptes genèrics, subjectius i indeterminats que permeten criminalitzar un gran nombre d’accions, adscrites dins del dret a la protesta, i això pot comportar penes elevades i fins i tot presó.
3. Al Codi Penal actual, perquè una conducta pugui ser considerada desordre públic exigeix un acte de violència contra les persones o les coses, o bé una amenaça de violència. La proposta de reforma planteja que els desordres públics també es poden cometre per “intimidació”, concepte que comportaria més arbitrarietat, subjectivitat i previsiblement una major incriminació, ja que aquesta redacció permet criminalitzar moltes actuacions del dret a la protesta, freqüents a la nostra societat i que són necessàries per visualitzar el rebuig o el malestar social.
4. Així mateix, s’introdueix com a delicte la invasió o ocupació de locals o espais públics o privats explícitament sense violència ni intimidació amb penes de fins a 6 anys de presó o 12 mesos de multa. Una vegada més, es criminalitza de manera clara una expressió del
   dret a la protesta pacífica.
5. La proposta agreuja el tipus bàsic si els fets (incloent per tant una protesta amb intimidació però no violència) són duts a terme per una “multitud el nombre, organització i propòsit de la qual siguin idonis per afectar l’ordre públic”, per tant s’obre el ventall per criminalitzar actuacions d’organitzacions que podrien haver posat en perill l’ordre públic sense que calgui que hagi passat efectivament.
6. El dret a la protesta és el dret dels drets, un mecanisme efectiu de participació ciutadana en assumptes públics que permet impulsar transformacions socials i polítiques significatives, així com establir un diàleg entre la ciutadania i el poder representatiu. Si bé el dret a la protesta no està codificat com a tal a la normativa internacional, és un concepte que integra un grup de drets fonamentals: el dret a la reunió pacífica, la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i la llibertat d’informació. A l’Estat espanyol, la normativa estatal reconeix el dret de reunió i manifestació com a drets fonamentals (article 21 de la Constitució Espanyola); ambdós permeten la protecció harmònica i conjunta del dret a la protesta social. De la mateixa manera, la normativa europea -a través del Tribunal Europeu de Drets Humans i el Conveni Europeu de Drets Humans- reafirma el ”dret a la reunió i manifestació com un dret fonamental de qualsevol societat democràtica” i destaca que no es poden interpretar de manera restrictiva. D’acord amb l’anterior, recordem que aquests drets són individuals (no col·lectius) i que cada una de les participants es reconeix de manera individual, pel simple fet de ser persones.

Des del 2015, la reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 2/2015, 30 de març) i l’aprovació i vigència de la Llei de Seguretat Ciutadana -popularment coneguda com a Llei Mordassa (actualment en tràmit de reforma), s’han consolidat com una resposta repressiva davant de l’auge de la mobilització social als nostres carrers, també com a resposta contra el dret a l’autodeterminació. Fa anys que l’acció col·lectiva i organitzada s’ha vist repetidament perseguida, reprimida i criminalitzada.

Davant l’actual tramitació de la proposició, exigim que el Codi Penal s’adeqüi amb els estàndards internacionals de drets humans.

Demanem que durant el tràmit parlamentari es modifiqui el delicte de desordres públics per garantir que els elements que suposen una clara vulneració de drets es corregeixin amb l’objectiu de protegir el lliure exercici del dret a la protesta, un dret fonamental de la ciutadania.

Organitzacions impulsores:

1. Alerta Solidària
2. Aliança de Marees i Moviments Socials
3. Arran
4. Calala – Fondo de Mujeres
5. CGT Catalunya
6. CONFAVC
7. Contracorrent i Corrent Revolucionària de Treballadors (CRT)
8. Coordinadora Movimientos Sociales y Sindicales de Cataluña
9. Coordinadora Obrera Sindical
10. Ecologistes en Acció Catalunya
11. Elite Taxi
12. End Fossil Barcelona
13. Endavant-OSAN
14. Front Comú Contra la Repressió
15. Intersindical Alternativa de Catalunya – IAC
16. Irídia – Centre per la defensa dels drets humans
17. La Intersindical (CSC)
18. Lluita Internacionalista
19. Marea Blanca Catalunya
20. Marea Pensionista
21. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
22. Novact
23. Òmnium Cultural
24. Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH)
25. Pirates de Catalunya
26. Plataforma 3 d’octubre
27. Plataforma Antirepressiva de Barcelona
28. Plataforma per la Pau – OTAN NO
29. Procés Constituent
30. Constituents per la República
31. Rebel·lió o Extinció
32. Sectorial de Persones Represaliades de l’ANC
33. Sindicat de Llogateres
34. Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
35. Tanquem els CIES
36. Unió de Pagesos de Catalunya
37. Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes
38. Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixampe (XHEE)
39. Xarxa per la Justícia Climàtica