• Després d’una aturada per la pandèmia, els desnonaments han tornat als carrers de totes les ciutats del país, a pocs dies que la moratòria d’hipoteques i lloguers aprovada durant l’estat d’alarma arribi a la seva fi. Parlem amb Juanjo Ramón, portaveu de la PAH, sobre els dies que vindran
• La PAH proposa aprovar un decret llei amb una nova moratòria que afecti qualsevol persona vulnerable, sigui o no per la crisi de la Covid, i que aturi els desnonaments fins el 31 de desembre del 2021

Falten dies comptats per a que la moratòria del pagament de lloguers i hipoteques decretat arran de l’estat d’alarma arribi a la seva fi. Durant set mesos, es va oferir una via d’escapament per a algunes famílies que no podien fer front als pagaments dels seus habitatges. Però aquesta moratòria tenia trampa. Així ho considera Juanjo Ramón, portaveu de la PAH, qui apunta que “tot i que deien que no deixarien ningú enrere, molta gent s’hi ha quedat”.

Des de la Plataforma denuncien que aquesta moratòria no contempla totes les casuístiques i que, ara que s’acaba, produirà un sobreendeutament, “tal com vam viure fa deu anys”. Per tal de no reviure el passat i donar un cop de mà, tant als sectors vulnerables creats arran de la crisi de la Covid, com als que ja ho eren abans, la PAH va convocar dilluns concentracions davant de les Delegacions de Govern arreu de l’Estat.

L’objectiu és pressionar per a aprovar un decret llei que “cobreixi totes les vulnerabilitats, que la gent que no hagi estat damnificada per la Covid també hi entri”. I, sobretot, un decret que aturi els desnonaments fins el 31 de desembre de 2021, per tal de donar marge a les famílies per recuperar-se. A les ciutats que compten amb seus de Delegació de Govern, els membres de la PAH hi han entregat cartes dirigides a Pedro Sánchez amb la informació relativa al nou decret llei que proposen. Pel que fa als municipis més petits, han entregat la mateixa informació, dirigida als grups polítics.

La PAH ja ha tingut reunions amb la majoria de grups parlamentaris al Congreso; “tenim el suport dels qui podíem esperar tenir-lo”, explica Ramón. Ara bé, la Plataforma critica la innacció dels partits del govern que, al cap i a la fi, són els que han de prendre la iniciativa per a aprovar aquesta nova mesura per a fer front a la crisi dels lloguers.

Aquest decret que proposeu, va en la línia de les conversacions que vau tenir amb David Lucas, secretari general d’habitatge, per a parar desnonaments fins el 2022 i exonerar el deute?

Sí. Però encara no tenim una resposta clara per part de l’Estat. Ens diuen que ‘ja sabem com són aquestes coses’. Tenen moltes idees i volen fer moltes coses, però posen l’excusa que ‘els grups immobiliaris i la dreta no ho posarà fàcil’. De moment, tenim tot el suport de l’esquerra del Congreso. Falta que els partits del govern prenguin la iniciativa. Ara que acaba la moratòria, l’únic que s’ha anunciat és la intenció d’ampliar el que tenim, però han passat sis mesos i s’ha demostrat que no funciona.

Necessitem un decret al qual tothom pugui acollir-se: no una burocràcia complicada, sinó una moratòria real, que duri fins el 31 de desembre del 2021. És un temps prudencial per a que tot aquest nou sector vulnerable que s’està generant ara per la crisi de la Covid no entri en una crisi tan profunda com la que van patir les afectades pel 2008. Hem de posar mesures i regular l’habitatge és primordial, perquè la llar és el centre de la vida.

Allargar fins el 2022 és donar temps a la gent per a que es pugui refer. I, mentre això passa, al carrer continuarem lluitant per a tenir solucions duradores, perquè, òbviament una moratòria no és cap solució. Necessitem que Catalunya es posi les piles amb la llei 24/2015 i que defensi la llei dels lloguers. Necessitem que l’Estat fiscalitzi la fusió de Bankia i Caixa Bank per a que els pisos de Bankia no siguin venuts, sinó que es facin servir per a lloguer social.

Allargar fins el 2022 és donar temps a la gent per a que es pugui refer. I, mentre això passa, al carrer continuarem lluitant per a tenir solucions duradores, perquè, òbviament una moratòria no és cap solució

Part de les persones afectades per la crisi actual han patit ERTOs i han trigat a veure els diners de les prestacions. Considereu que passat aquest plaç, la seva situació econòmica s’haurà estabilitzat?

No es tracta només d’un període de treva per a que econòmicament les famílies es recuperin. També és un període per a organitzar-se. La gran diferència amb la crisi del 2008, a nivell d’habitatge, és que aquella va afectar principalment a hipoteques. Un procés d’execució hipotecària és llarg i les famílies tenen temps d’organitzar-se, lluitar i ser resilients. En canvi, ara el 70% dels desnonaments són per lloguer i aquests són d’un dia per l’altre. La gent no té temps a reaccionar i buscar solucions.

Si ho mirem així, aquesta crisi és més preocupant que la de fa 10 anys. Pot ser que no sembli tan greu un desnonament d’un pis de lloguer, perquè total, el pis no és teu. Però deixem-nos de tonteries, perquè casa teva és on vius. Si llogues és per a iniciar un projecte de vida i, si et foten fora, ja no hi ha projecte de res.

Una de les queixes que es fan des de la PAH a la moratòria és que deixa molta gent fora del supòsits. Quina alternativa plantegeu?

Una moratòria a la que s’hi pugui acollir tothom, no només qui ha estat afectat per un ERTO. Perquè, com diem, el decret actual deixa molta gent fora. No entra la gent que treballa en B, que no pot demostrar que hagi perdut ingresos, per exemple. En el cas dels lloguers, també deixa fora la gent que subarrenda una habitació. Diuen que no volen deixar ningú enrere, però hi ha molta gent desemparada. També demanem una cobertura més llarga perquè la moratòria actual diu que no passa res si no has pogut pagar, però què passa quan s’acaba? Què has de fer quan se’t reclami el deute acumulat? La solució que proposen són microcrèdits.

Els microcrèdits, concedits a persones la situació de les quals no millora, l’únic que aconseguirà és enriquir la banca i crear un sobreendeutament. Quelcom que ja vam veure a la crisi del 2008

Aquest és l’escenari que veurem la setmana que ve, quan s’acabi el plaç de la moratòria.

Exacte. Aquests microcrèdits, concedits a persones la situació de les quals no millora, l’únic que aconseguirà és enriquir la banca i crear un sobreendeutament de la població. Quelcom que ja vam veure a la crisi del 2008. Si en sis mesos tens un deute hipotecari acumulat de 6.000 euros, no se soluciona amb un microcrèdit.

Es per això que proposeu l’exoneració del deute. Qui se’n faria càrrec?

Si l’habitatge és propietat d’un banc o de fons voltors, el deute l’hauria d’assumir el gran propietari. Igual que les famílies ens estretem el cinturó i tenim pèrdues per culpa de la crisi, que ells no se’n vagin sense pagar, igual que van fer a l’anterior crisi. Que la paguin. Si el BBVA perd ingressos per culpa de les hipoteques, no entrarà en bancarrota.

En el cas dels lloguers, si el propietari és un petit tenidor, ja entrem en dos perfils d’afectades: qui no pot pagar i qui no cobra. L’Estat hauria d’oferir ajudes als propietaris que no cobren i assegurar així que una família no se’n vagi al carrer. Fa poc, els grans propietaris exigien un fons per a ajudar-los a cobrir els lloguers que no podien cobrar. Això ho han de demanar els grans propietaris? Si l’estat ha d’invertir en algú, que sigui en els petits tenidors.

Esteu d’acord amb la definició que fa l’actual decret sobre gran tenidor? Una persona amb més de deu propietats

Aquesta xifra és una victòria respecte la que hi havia abans. A la llei catalana contra els desnonaments, la 24/2015, només vam poder aconseguir que s’establís el límit en 15 propietats. Òbviament haurien de ser menys, perquè una persona que té 10 pisos no és un petit propietari, però a nivell legal és el millor que s’ha aconseguit mai.

La setmana passada vam començar a veure desnonaments. S’ha recuperat l’activitat judicial i, després d’uns mesos de gestions, només entre dilluns i dimarts se’n van veure més de 70 a la ciutat de Barcelona. Aquests desnonaments són els que van quedar parats abans de la pandèmia. Encara no estem vivint els desnonaments Covid?

Estem vivint uns mesos de falsos titulars: quan se’ns deia que no hi hauria desnonaments durant el confinament no era perquè haguessin posat cap mesura per frenar-los, sinó simplement és que els jutjats van tancar. Ara tenim els jutjats oberts des del 4 de juny. Durant el juny i el juliol ja vam veure algun desnonament, però ara al setembre estan tornant amb molta força. Els que tenim ara són els que estaven previstos pel març o l’abril.

Hem de tenir en compte que abans de la pandèmia teníem una mitjana de 250 desnonaments diaris a Catalunya. Aquests no han desaparegut, acabaran tornant. La gent que era vulnerable abans de la crisi ho continuarà sent i volem que se’ls protegeixi, perquè a aquests 250 desnonaments diaris se’ls sumaran els de les persones afectades per la pandèmia. El panorama és alarmant.

La força policial que vam veure no és en cap cas necessària en un desnonament. Sobretot tenint en compte que Oleguer Pujol no és un petit tenidor i no necessita els 800 euros que pagava aquesta família per subsistir

Els primers desnonaments que hem vist, s’han efectuat amb una violència policial que ha estat durament criticada, sobretot al desnonament al Carmel dimarts passat d’una família que habitava a un pis propietat d’Oleguer Pujol.

La Brimo ara mateix està invertint tota la seva força els matins a enviar efectius als desnonaments. Això genera greus problemes, perquè la força policial que vam veure no és en cap cas necessària en un desnonament. Sobretot tenint en compte la necessitat del propietari de recuperar el pis: Oleguer Pujol no és un petit tenidor i no necessita els 800 euros que pagava aquesta família per subsistir.

Creus que la violència beu d’alguna manera o, si més no, que es justifica, arran de la campanya mediàtica que hem viscut aquest estiu contra l’ocupació?

Pot ser que estigui vinculat. La campanya contra l’ocupació els està sortint força bé. És una campanya programada i coordinada per criminalitzar els sectors més pobres sense miraments. Aquest argument que et diu que no te’n vagis a la platja que t’ocuparan el pis ja el vam tenir fa anys i el que s’ha de recordar és que ja tenim lleis que deixen clar que això no és ocupació, sinó violació de domicili, i que permeten processos per a fer fora els ocupants en 24 hores. No cal cap llei nova. Però aquest estiu estem veient que es tracten igual els casos de violació de propietat, les màfies i les ocupacions per necessitat. I ho criminalitzen tot, independentment de si el propietari del pis és una família o un fons voltor.

Això els funciona i els Mossos a Catalunya estan més violents que mai amb els desnonaments. Entre la criminalització de l’ocupació i el discurs de l’odi i la por, estan tapant tots els problemes reals que patim.

Avui entra en vigor la llei per regular els preus del lloguer. Catalunya ja té altres lleis per a garantir l’habitatge, com la 24/2015, però estem veient que no s’apliquen. Quin futur augures per la llei dels lloguers?

Som davant de la contradicció que tenim a Catalunya: tenim la llei d’habitatge més puntera de l’Estat, per no dir d’Europa, i no s’aplica. Tenim un Govern que la va defensar i que l’ha millorat, però no l’aplica. No pot ser que, a nivell de Parlament es treballin lleis i després, no només no aplicar-les, sinó enviar els Mossos a fer fora la gent de casa seva a patades i sense alternativa habitacional. Si aproves una llei l’has de defensar i aplicar, no criminalitzar-la a cop de porra.

Una de les parts més importants d’aquesta llei i que no s’aplica és l’obligatorietat d’oferir una alternativa habitacional a qualsevol persona que hagi de ser desnonada.

I és la part més potent de la 24/2015. Les meses d’emergència estan desbordades, amb llistes d’espera que, tot i que haurien de ser de tres mesos, arriben fins als dos anys. I, si tens la sort d’accedir-hi, no hi ha pisos. Com es poden aconseguir aquests pisos? Amb la 24/2015. No cal expropiar-los, perquè la llei diu que un gran tenidor, abans de fer un ordre de desnonament, ha d’oferir un lloguer social. Abans d’arribar a la mesa d’emergència, podríem usar aquests pisos per a crear lloguer social, estalviant-nos, de retruc, els desnonaments.

Sobre el paper és meravellós. El problema és que això no passa. I és una violació de la llei i un greuge per part del Govern o l’administració de torn, que no multa el gran propietari, quan podria i hauria de fer-ho.

Una de les coses que preocupa més els moviments pel dret a l’habitatge és que els propers mesos no hi hagi prou forces als carrers per aturar els desnonaments que venen. Com ho veus?

Vull pensar que les forces hi són. Al carrer veiem com, setmana rere setmana, creixen els moviments de suport a l’habitatge. No queda barri sense una o dues oficines d’habitatge. Hem de veure la participació perquè, òbviament que l’allau és i serà immens i, per molts que fóssim, no arribaríem. Però volem pensar que si fem un bon relat i una bona feina, els resultats es veuran. El primer desnonament que vam tenir després de la pandèmia va aplegar 200 persones. Si hi ha trenta desnonaments cada dia, no podrem aconseguir aquestes xifres, però si som capaços de reunir centenars de persones al carrer cada dia, l’única manera de parar un desnonament és fer servir la força policial.