La Llei Mordassa s’ha emprat de manera recurrent des de la seva aprovació en 2015 per a desmobilitzar a organitzacions, activistes, periodistes i ciutadania en general que es mobilitza en la defensa dels drets humans.

El moviment per l’habitatge cada dia patim més i més la repressió exercida per a callar-nos mentre ens desnonen i expulsen de les nostres llars, barris i ciutats. Fartes de multes, denúncies, identificacions i detencions, ens sumem al manifest de No Som Delicte i convoquem a la mobilització.

Dins de molt poc es reformarà la Llei de Seguretat Ciutadana, però tal com s’ha plantejat la reforma, la protesta continuarà emmordassada. L’acord de govern per a la reforma de la llei ha arribat amb bastants anys de retard, però el que és pitjor, no eliminarà els elements més lesius per als drets humans, sent un maquillatge a la Llei Mordassa.

Amb l’actual proposta de reforma la Llei de Seguretat Ciutadana continuarà suposant una mordassa enfront de la protesta pacífica. El dret a la protesta pacífica i la llibertat d’expressió seguirien greument amenaçats al no modificar en profunditat o eliminar els articles que de manera recurrent han afectat greument l’exercici d’aquests drets.

Des de l’aprovació de la Llei Mordassa en 2015 fins a desembre 2019, es van imposar prop de 140.000 sancions  en base únicament a dos articles: resistència, desobediència o negativa a identificar-se” (36.6) i “faltes de respecte a l’autoritat” (37.4), suposant el 70% del total de sancions imposades en matèria de seguretat ciutadana. Cap d’aquests articles és abordat per l’acord de reforma. La proposta de reforma tampoc planteja eliminar l’article relatiu a la “difusió d’imatges” d’actuacions policials (36.23). Les actuacions policials han de poder ser documentades tant per periodistes com per la ciutadania en general.

La proposta de reforma de la Llei Mordassa, no redueix els amplis poders discrecionals de les forces i cossos de seguretat, ni estableix adequats mecanismes de control i rendició de comptes, deixant la porta oberta a actuacions arbitràries. Tampoc es prohibeix l’ús de pilotes de goma. Ni planteja eliminar l’article 36.11, l’aplicació del qual suposa que les dones que exerceixen voluntàriament el treball sexual i les víctimes de tràfic es vegin obligades a exercir la prostitució en llocs aïllats, exposades a majors perills d’abusos. Ni planteja eliminar l’aparent cobertura legal donada per la llei a les conegudes com a devolucions en calenta.

Per descomptat que no ens quedarem callades i ens mobilitzarem. Per això estem impulsant mobilitzacions per al 13 de febrer en tot l’Estat espanyol. Poc després s’arribarà a un acord i empenyerem perquè el resultat de la reforma sigui una nova llei que garanteixi l’exercici dels nostres drets i llibertats. El repte és enorme, però estem convençudes que si ens unim, podem aconseguir-lo!

Tenim molts motius per a sortir al carrer a exigir que no volem cap mordassa que vulneri els nostres drets i llibertats. Fem que el 13 de febrer siguem milers als carrers deixant clar que volem acabar d’una vegada per sempre amb les mordasses.

5 claus per a desamordassar la protesta

El pròxim 15 de febrer, la Ponència de la Comissió d’Interior del Congrés, l’òrgan parlamentari en el qual es “cuinarà” la redacció final de la llei, tancarà llavors les regles que regiran el curs de la protesta en els pròxims anys. És ara o mai.

1. En quin moment estem en la reforma de la Llei Mordassa?

Els tràmits parlamentaris per a la reforma de la llei es van iniciar al desembre de 2016, amb una proposició del PSOE que plantejava un clar retorn a la llei anterior, coneguda com a “Llei Corcuera”, seguida d’una proposició de reforma presentada al gener de 2017 pel PNB, que introduïa algunes mesures garantistes, però mantenia intacte el 70% dels continguts de la llei. La reforma es va estar debatent, però no va culminar per la convocatòria d’eleccions generals a l’abril de 2019.

El tràmit es va reprendre al desembre d’aquest any, quan el PNB va tornar a presentar la mateixa proposició de llei, i el tràmit d’esmenes es va tancar al novembre de l’any passat, sent al desembre que es va constituir la ponència de la Comissió d’Interior encarregada de “acostar posicions” entre els diferents grups.

El dia 15 de febrer es reuneix novament la Ponència i serà en aquest moment quan es tanquin gran part dels acords, dels quals sortiran els articles finals de la Llei.

2. Per què diem que no es compleixen els compromisos adquirits?

Fa exactament set anys, el 4 de febrer de 2015 diversos partits ( Esquerra Unida, Amaiur, Esquerra Republicana, Equo-Compromís, PNB, Podemos, BNG, Nova Canàries i la coalició Geroa Bai) van signar un document pel qual es comprometien a “derogar o reformar de manera íntegra la Llei orgànica de Protecció de la seguretat Ciutadana en el primer període de sessions” quan les majories parlamentàries ho permetessin.

El Partit Socialista no va signar, però va incloure la derogació de la llei en el seu programa electoral i va promoure mocions en municipis, diputacions i comunitats autònomes exigint la mateixa.

Avui dia, el que tenim sobre la taula no és ni un procés de derogació, ni de reforma íntegra de la llei. Partim d’on es va quedar la discussió, prenent com a base la proposició del PNB (els recordo, només modifica el 30% de la llei i no sempre en el que entenem com a “sentit garantista”) i amb un acord dels dos partits de la coalició governamental (PSOE i UP) per a presentar esmenes conjuntes, que, endevinem, es convertirà en la proposta final, amb canvis mínims.

3. Hi ha avanços en la proposta governamental de reforma?

N’hi ha. En la proposta conjunta de PSOE-UP hi ha mesures garantistes que portem anys reclamant:

• Es reconeix el dret de manifestació espontània
• Es suprimeixen algunes infraccions problemàtiques, com les que sancionen les manifestacions davant el Congrés dels Diputats, els desordres públics o la d’escalament
• S’inclouen propostes per a adequar la quantia de les sancions als ingressos reals de la persona sancionada.

4. Per què diem que no ens agrada la proposta que es debat?

Són vàries, però us proposem cinc bones raons que ens porten a considerar la proposta
governamental insuficient, poc ambiciosa, poc valenta.

• En primer lloc, perquè manté la “presumpció de veracitat” dels funcionaris policials (art. 52), sent aquest l’aspecte més problemàtic de la llei, perquè dificulta extraordinàriament la possibilitat de defensar-se en recórrer una sanció, ja que, aportacions el que aportacions, la seva paraula val sempre més que la nostra i la dels nostres testimonis.

Les esmenes proposades per PSOE-UP només arriben a limitar aquesta amb l’exigència que el relat policial en les actes-denuncia sigui “coherent, lògic i raonable” i no per a totes les actuacions policials, sinó només per a identificacions, registres i controls en la via pública (arts. 16 a 18).

• En segon lloc, creiem que els drets de reunió i d’expressió i informació seguiran emmordassats:

1. En mantenir-se les infraccions més utilitzades per a desmobilitzar la protesta, com la de l’art. 36.6 que sanciona la “desobediència”, o la “falta de respecte a agent de l’autoritat” (art. 37.4), autèntics calaixos de sastre de l’arbitrarietat policial.
2. Es mantenen, a més, infraccions que permeten sancionar amb entre 30.001 a 600.000€ a organitzacions que protestin davant infraestructures crítiques (és el repertori clàssic de GP); o la que sanciona al convocant de manifestació no comunicada (art. 37.1), i continuarà sent la policia qui determini qui convoca quan ningú convoca (art. 30.3).
3. Alguns canvis proposats són cosmètics i no canvien el contingut de les infraccions en dependre la multa de la interpretació que facin in situ els funcionaris actuants:
   1. Succeeix en la redacció proposada per a la infracció del 26.23, la famosa infracció de l’ús d’imatges de FCSE, en la qual es continua permetent que l’agent decideixi per endavant que, en treure una foto, podries fer un ús que causi un “perill cert” a la seva seguretat, la de la seva família, la de l’operatiu o les instal·lacions; en realitat, tot canvia perquè tot continuï igual.
   2. També amb la qual més afecta a la PAH, l’obstrucció a l’actuació de comissió judicial (art. 36.4), sent el funcionari qui haurà de decidir si parar un desnonament és una “obstrucció” o “un exercici de drets fonamentals”; fem apostes.
   3. I succeeix igual amb la redacció tèbia que han proposat per a la pretesa “prohibició de l’ús de bales de goma”, que tal com apareix, deixa marge per a la interpretació policial sobre el seu ús.

• En tercer lloc, hem demanat durant anys l’eliminació de les infraccions que criminalitzen la pobresa, que sí que surten de la llei en la proposició del PNB, però no en la del PSOE-UP:
  • Mantenen com a infracció lleu la sanció als taxis de la droga
  • Mantenen la infracció que sanciona la venda ambulant
  • Mantenen la infracció de consum de begudes alcohòliques en la via pública
  • Mantenen la infracció que sanciona de manera específica a les dones que ofereixen serveis sexuals

• En quart lloc, també hem demanat la no penalització del consum i la tinença de cànnabis en la via pública, en entendre que no són un problema per a la seguretat ciutadana de ningú. En la proposta governamental es mantenen les infraccions, només hi ha una esmena en solitari de UP que proposa que “tinença de drogues que no causin greu mal a la salut” passa a ser infracció lleu… endevinin qui determinarà quines són aquestes substàncies i quins no…
• En cinquè lloc, no se suprimeixen les expulsions sumàries o devolucions en calenta (que es remeten a una hipotètica reforma de la Llei d’Estrangeria, quan tenien la preciosa oportunitat de complir la seva reiterada promesa electoral de derogar-les); ni es prohibeix expressament la realització de batudes per perfil ètnic o racial.

5. Què podem fer perquè aquesta reforma no sigui pur maquillatge?

Informa’t i difon el que llegeixis, contribueix al fet que totes sapiguem què es debat i què es proposa. Informades som més forts, som imparables.

És el moment, és el nostre moment. Participa i impulsa les mobilitzacions.

Defensem els nostres drets exercint-los!

¡#DESAMORDÁZATE!

Uneix-te a la mobilització contra la Llei Mordassa!