Avui visitem l’Agència Catalana de l’Habitatge per pressionar a la Generalitat a donar resposta al cas de la Kadhija

Tornem a denunciar a l’Ajuntament de Parets per deixar a Kadhija, amb els seus dos nens menors, al carrer perquè es van cansar de pagar el reallotjament temporal a l’espera d’un pis d’emergència. També denunciem la lentitud de la Generalitat en el lliurament dels pisos de la mesa d’emergència.

Kadhija va arribar a la nostra assemblea setmanal quan feia dos dies que dormien al carrer. L’Ajuntament de Parets havia notificat a la pensió on estaven vivint que els traguessin de l’habitació sense més contemplacions. Feia deu mesos que vivien d’hostals pagats per l’Aj. mentre esperaven que arribés el pis d’emergència concedit per la Generalitat.

Kadhija i la seva família vivien de lloguer fins que el pis, per culpa de les humitats es va fer inhabitable. Malgrat un informe tècnic que acreditava que l’habitatge era insalubre – motiu suficient per a sol·licitar un pis de la taula d’emergència – un mal assessorament va optar perquè deixessin de pagar en lloc de denunciar a la propietat per l’estat del pis. El resultat va ser el desnonament per a Kadhija.

L’Ajuntament de Parets va tramitar la taula d’emergència, que va ser aprovada, reallotjant a la Kadhija en una pensió mentre esperaven el pis. El gran problema comença quan l’Ajuntament decideix deixar de pagar la pensió i deixar-los al carrer. En la reunió que forcem amb ells la PAH Mollet Baix Vallès, després d’organitzar una concentració davant les seves portes, s’excusen al·legant que la unitat familiar té ingressos suficients per a costejar-se un lloguer. Argument que hem pogut demostrar és una mentida aberrant com tantes altres que ens van comptar al llarg d’una reunió que va durar unes quatre hores.

No hi ha qualificatius del que va ser veure a l’alcalde, la regidora de drets socials, la regidora d’habitatge, la regidora d’educació, el regidor de seguretat ciutadana, a la treballadora social que porta el cas i a la tècnica de Serveis Socials, fent front comú per a criminalitzar a Kadhija i defensar la seva postura com a administració.

La veritat és que durant els 10 mesos que Kadhija va estar en la pensió de Parets, els ingressos de la unitat familiar no superaven els 1200 € o ho feien per ben poc. Pretenen fer-nos creure que això és suficient per a menjar quatre persones, quatre vegades al dia, pagar 60 € per un guardamobles que hauria de pagar l’Aj., afrontar imprevistos, afrontar medicaments (Kadhija estava cobrant una baixa laboral i el seu marit jubilat no cobra ni 600 €), afrontar altres necessitats bàsiques i que encara els quedi per a estalviar i buscar-se pel seu compte un pis de lloguer, en una zona on els preus no paren de pujar.

No es pot viure més allunyat de la realitat que vivim les que no cobrem els seus sous per veure la vida des de la poltrona.

Dit això i deixant clar que els ingressos avui dia només són els del marit, només aconseguim per a evitar que seguissin al carrer, que paguessin la pensió per als nens i que els adults afrontessin la seva part. Aquesta ”solució” només és vàlida fins al 7 d’octubre (dijous que ve). Actualment Kadhija està en una pensió a la Llagosta que ha hagut de buscar-se ella, perquè no van voler continuar ajudant-la ni en això. Amb tot l’inconvenient que porta desplaçar-se cada dia a Parets perquè els nens vagin al col·legi. Deu quilòmetres separen a les dues poblacions.

No hem tingut més resposta de l’Ajuntament que feta tota la responsabilitat a la Generalitat per la lentitud en el lliurament dels pisos d’emergència. Cosa que també és una certa encara que no ha estat la Generalitat qui ha tancat l’aixeta i els va deixar o està a punt de deixar-los al carrer sense contemplacions. Existeixen altres alternatives que l’Ajuntament de Parets no ha mobilitzat ni sembla que tinguin intenció de mobilitzar.

Continuem treballant i exigint una solució per a Kadhija, cada dia més a contrarellotge. Per això avui ens desplacem fins a les oficines de l’Agència d’habitatge de Catalunya, a Barcelona. On denunciarem públicament la situació i esperem reunir-nos amb els responsables directes que puguin accelerar el reallotjament definitiu de Kadhija en el pis que es mereix i porta gairebé un any esperant. O en defecte d’això intercedeixin amb l’Ajuntament de Parets perquè continuïn pagant la pensió a partir del 7 d’octubre, aquesta vegada per a tots els membres de la família.

Una cop més som la gent corrent, les que posem tot el nostre temps i esforç, per a fer per pura solidaritat, el treball que ha de fer l’administració.