Dilluns passat el BBVA, amb la complicitat dels Mossos d’Esquadra i la manca de compromís de l’Ajuntament amb les veïnes de la nostra ciutat que pateixen desnonaments, una mare amb dos menors va ser desnonada sense contemplacions ni alternativa

Un cop més denunciem a l’Ajuntament de Mollet i als seus serveis socials la negligència i falta d’humanitat a l’hora de tractar amb les persones més vulnerables i evitar que es quedin al carrer. La llista comença a ser massa llarga.

L’últim cas l’estem patint ara, després que una mare resen separada, amb dos menors fos, desnonada pel BBVA, ”escoltada” per tres furgonetes dels Mossos per assegurar-se que abandonava l’habitatge, obligada per un sistema judicial que més que forçar a complir les lleis que defensen als pobres permeten la seva violació per mantenir els privilegis dels rics i, sobretot, el que per nosaltres és el pitjor, abandonada per una administració pública pagada de si mateixa, que no mou un dit ni per evitar-ho, ni per donar alternatives com també està obligada per la llei catalana del dret a l’habitatge.

En aquests durs moments de recessió que patim com a societat, quin futur ens espera quan ajuntaments com el de Mollet giren l’esquena a les seves veïnes? 

No podem permetre la manca d’actuació!

Actualment, tenim més eines que mai per evitar que les persones vulnerables siguin desnonades: la llei catalana contra els desnonaments i la pobresa energètica, la moratòria de desnonament inclosa en l’escut social del Gobierno des de la pandèmia i la Llei d’habitatge estatal en funcionament des del mes de maig d’aquest. Les dues últimes, pensades per guanyar temps mentre les administracions gestionen els habitatges per les persones desnonades.

A Mollet no hem detectat la més petita intenció d’aplicar-les quan serveis socials està negant els informes de vulnerabilitat, el principal document de defensa de les famílies en el moment d’acreditar la seva situació i acollir-se a les lleis. Per nosaltres una estratègia clara per eludir responsabilitat i no invertir en polítiques socials per afrontar una violació de drets humans com és un desnonament.

No podem permetre mentides o excuses que augmenten el patiment!

Sentim vergonya aliena quan serveis socials, que són informades dels propers desnonaments previstos i formen part del procés per forçar a la seva suspensió, no fan la seva feina i neguen els informes ”per falta de seguiment” o reinterpretant que és vulnerabilitat i que no és quan hi ha indicadors de la Generalitat que ho deixen molt clar. 

La feina de les treballadores social no és jutjar, ni prejutjar, ni fer valoracions en funció de simpaties per ètnies. És tramitar els ajuts, ja hi ha qui els valora per elles, com és el cas de l’adjudicació d’un pis d’emergència. Un pis que si no es sol·licita, òbviament no arriba mai, però després es queixen del preu dels reallotjaments temporals.

No podem permetre el silenci!

Ni el silenci administratiu cap a les persones desnonades, com el cas de dilluns, que ahir va estar tot el matí a les portes de l’Ajuntament amb algunes companyes, per demanar explicacions i l’ajuda que se li va negar després de quedar-se al carrer amb dues criatures. El silenci no pot ser la resposta i respostes com ”si no tens sentència de separació no et fem l’informe, busca’t la vida per viure i envia als fills amb el pare”. No són maneres i vulneren tot codi dels serveis socials.

Tampoc podem permetre el silenci cap a la PAH, un col·lectiu referent a la comarca i al país, amb tretze anys de recorregut, que sempre ha estat per defensar a qui ho necessiti i per teixir ponts amb l’ajuntament, oferint diàleg. Uns ponts cada cop més trencats i no per la nostra voluntat. És l’Ajuntament qui no ens vol reconèixer, ens treu credibilitat, inclús amb denúncies surrealistes, i qui prefereix tenir veïnes al carrer i tot un moviment plantant cara.

Continuarem organitzades i enfront de qui vulneri els drets més fonamentals de les nostres veïnes. Del costat de qui ho necessiti i denunciant a qui els hi doni l’esquena per seguir alimentat voltors.