Davant la vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge i l’emergència habitacional crònica que patim, mentre des dels diferents governs miren cap a un altre costat o posen les seves energies en mesures de maquillatge de cara a la galeria, obviant les solucions reals per revertir la situació, un cop més la PAH presenta un pla de xoc per canviar les regles de joc, que qualsevol candidat amb pretensions de governar aquest país hauria de portar en el seu programa electoral.

Moltes raons impulsen a La PAH a presentar-nos els primers davant els partits polítics: els suïcidis de persones per problemes econòmics relacionats amb l’habitatge, la sagnia i el dolor dels desnonaments (més de 630.000 des de 2008, avui dia se segueixen produint 165 desnonaments diaris, sense comptabilitzar els produïts per renovacions dels contractes de lloguer amb preus inassumibles), la vergonya d’un irrisori parc públic d’habitatge (que no arriba al 2% enfront del 15% de mitjana a la UE del nostre entorn, alguns països oscil·len al voltant del 40%) i la imminent amenaça d’un augment de l’emergència habitacional provocat per la fi de la moratòria de les execucions hipotecàries i la finalització dels lloguers socials vigents (la primera, el maig del 2020 per a més de 30.000 famílies, i els segons ja estan finalitzant, afectant unes 15.000 famílies), per l’augment espectacular dels preus de lloguer, responsables d’un 62,49% dels desnonaments, i per la situació de pobresa d’amplis sectors de la ciutadania, que els aboca a l’ocupació cada vegada en major nombre com a única alternativa per accedir a un dret universal.

Demanem a tots els partits polítics que ens responguin a aquestes tres preguntes:

• Es compromet a posar fi als desnonaments? Desnonaments sense un reallotjament assegurat de famílies amb menors, discapacitats, gent gran o en estat de vulnerabilitat. Com? Respectant i complint els acords internacionals i el dictamen DESC de Nacions Unides, això es podria evitar.
• Es compromet a augmentar el parc públic d’habitatge perquè es pugui fer front a l’emergència habitacional?
  • a) S’atrevirà a exigir la cessió de l’ús temporal dels habitatges a la Sareb, de Bankia o de la banca rescatada en la proporció que no torna el rescat?
  • b) Mobilitzarà els habitatges buits de Socimis i Fons Voltor perquè surtin al mercat, imposant impostos de manera efectiva?
• Es compromet a què no augmenti l’emergència habitacional? Com? Perllongarà la moratòria més enllà de 2020? Mantindran els lloguers socials a punt de finalitzar? Eliminaran requisits perquè hi hagi reestructuracions i quites perquè no es perdi més habitatge? Augmentaran la protecció jurídica davant cessions de crèdit i així eliminar el Venciment Anticipat de la LCI? Acabaran d’una vegada per totes amb el sobreendeutament de milers de famílies per deutes contrets durant la crisi? Punxaran la bombolla del lloguer regulant els preus amb índexs de referència en mans dels ajuntaments?

El Partit Popular va menysprear les més d’1.400.000 signatures en la ILP que es va presentar el 2012. El 2018, amb el suport incondicional de Ciutadans, ha aconseguit paralitzar la Llei d’Habitatge de la PAH. El 2019, amb l’ajuda del PSOE, el PNB i el PdeCat, el capital especulatiu ha imposat una nova Llei Hipotecària que segueix blanquejant clàusules abusives com el venciment anticipat, no augmenta la protecció dels deutors i és incapaç d’impulsar la responsabilitat limitada a l’habitatge per evitar, després de perdre-la, deutes de per vida. No conformes amb això, el PP ha boicotejat la major part de les lleis d’habitatge aprovades en les CCAA. També el 2019, el PSOE no ha tingut la valentia suficient per elaborar un decret que realment posés solucions a l’emergència, quedant-se curt i a mig gas.

Per tot això, la ciutadania organitzada vol saber si, d’una vegada per totes, es podrà entendre l’habitatge com un dret i no com una mercaderia, si existirà un marc normatiu estatal que garanteixi uns mínims drets en habitatge en totes les CCAA, i si assumiran amb responsabilitat, polítiques d’habitatge que condueixin al reconeixement del dret subjectiu a l’habitatge per a tota la societat.

En aquesta campanya electoral La PAH demana a cada partit, i a les persones que acudeixin als mítings que s’organitzin, que responguin d’una vegada per totes a les preguntes i demandes que els hem formulat anteriorment i que, a continuació, expliquem amb més detall.

EXIGÈNCIES URGENTS DE LA PAH – PLA DE XOC

1. NI UN DESNONAMENT MÉS SENSE ALTERNATIVA HABITACIONAL

• Això implica el compromís de traslladar des del Ministeri de l’Interior/Exteriors als jutjats les resolucions DESC i veure’s amb el CGPJ per reforçar-lo.
• També implica modificació legislativa de la vinculació en els tractats internacionals i les lleis normatives que obliguen al seu compliment, que suposarà l’obligació de grans tenidors a oferir lloguer social, i de les administracions al reallotjament de les unitats de convivència, tant per impagament d’hipoteques, com de lloguers, com d’ocupació, despenalitzant els habitatges ocupats de bona fe i per necessitat.

2. PER LA CREACIÓ D’UN PARC PÚBLIC D’HABITATGE adequat, que pugui posar fi a la situació catastròfica d’emergència habitacional, i brutal desequilibri entre la banca i amplis sectors de la societat. Per a això, exigim:

• Nacionalització de Bankia, que suposarà la disposició dels seus habitatges
• Habitatges de la Sareb al parc públic com sigui, fins i tot compra
• Devolució en habitatge de les quantitats que la banca rescatada no torna
• Creació d’un Conveni Marc amb la banca, base per al seu desenvolupament en CCAA i ajuntaments
• Impost a habitatges buits de Fons Voltor i Socimis

3. MESURES URGENTS QUE EVITIN MÉS EMERGÈNCIA HABITACIONAL, que la tallin d’arrel, el que implica:

• Manteniment de la Moratòria fins que hi hagi alternativa habitacional
• Mantenir els Lloguers Socials, en condicions de subministraments dignes, amb aplicació retroactiva del 7+3 del R. Decret i adequant la normativa sobre lloguers socials
• Eliminació dels requisits per reestructuració, i amb una quita
• Modificació LCI del Venciment Anticipat i de la Responsabilitat Limitada
• Impedir la pèrdua d’habitatge per impedir que la banca exerceixi la manca de legitimació activa davant les titulacions
• Desenvolupament del tema de tempteig i retracte

Algunes d’aquestes exigències són de competència estatal, per la qual cosa s’han de regular perquè no torni a haver-hi repercussions negatives per a les Comunitats Autònomes, ni falta de claredat en la determinació de les competències de l’Estat, CCAA i ajuntaments. PER UNA LLEI ESTATAL D’HABITATGE QUE GARANTEIXI UNS MÍNIMS.

Un element que ajudaria a posar en marxa mecanismes seriosos d’avanç seria la declaració de catastròfica de la situació actual –que pot agreujar-se amb les amenaces expressades anteriorment– que implicaria l’adopció de tres mesures:

• la urgent modificació, flexibilitzant-la, dels procediments administratius-burocràtics que impedeixen el desenvolupament de mesures urgents a les diferents administracions,
• que es permeti superar el sostre de despesa provisionalment, perquè puguin adoptar-se mesures valentes davant l’absència de parc públic d’habitatge, que permetin garantir un nombre suficient d’habitatges socials,
• evidenciant i investigant amb total transparència la informació relacionada amb l’habitatge, l’ocultació de la qual ha estat utilitzada com una arma per no revelar la gravetat de l’atac a les persones i unitats familiars, així com la gravíssima vulneració del dret a l’habitatge.

A la PAH ho tenim clar, farem arribar les nostres exigències a la ciutadania, com sempre hem fet, avisant que aquells que no es comprometin a fer realitat el Dret a un habitatge digne, estable i assequible, ens tindran davant, denunciant i senyalitzant. Portem 10 anys de lluita i seguim amb la mateixa energia que quan vam començar, aconseguint milers de solucions gràcies a l’autoorganització i la desobediència pacífica, demostrant que tenim raó i que només és qüestió de voluntat i alçada política canviar les regles de joc.

Ja ho vam avisar aquí i ara.

#LaPAHentraEnCampaña