Actualment esteu veient La futura Llei d’Habitatge no acaba amb els desnonaments de persones vulnerables

La futura Llei d’Habitatge no acaba amb els desnonaments de persones vulnerables

Mancant conèixer els detalls de la llei d’habitatge, des de la PAH creiem que aquest acord continua sense solucionar els principals problemes a l’hora de garantir el Dret a l’Habitatge i que encara ha de millorar molt

  • L’acord segueix sense incloure mesures per a les persones hipotecades mentre l’euríbor continua pujant
  • L’obligatorietat de sotmetre’s a una mediació no implica que no es pugui continuar desnonant als que no poden pagar un habitatge

Avui hem conegut un nou acord entre Esquerra Republicana, EH Bildu i el Govern d’Espanya sobre la futura llei per al Dret d’Habitatge. En una roda de premsa convocada d’urgència aquest matí, totes dues formacions han desgranat les modificacions que han impulsat al nou text d’acord amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i, segons han aclarit els portaveus dels dos partits, amb l’aprovació tant del PSOE com d’Unidas Podemos.

La nostra valoració inicial −mancant conèixer amb detall el text pactat− des de la PAH és la següent: l’acord anunciat avui no canvia el fet que la futura llei continua sense acabar amb els desnonaments de persones vulnerables que no tenen una alternativa habitacional. Tot i les reclamacions dels moviments socials per a implementar mesures −com l’obligatorietat, per a grans propietaris, d’oferir lloguer social a les famílies que acreditin vulnerabilitat−, el projecte de llei d’habitatge, malgrat l’acord, únicament allarga els processos de desallotjament fins als 2 anys −la qual cosa es tradueix a allargar l’agonia per a les famílies afectades− i només obliga els propietaris a sotmetre’s a una mediació, la resolució de la qual no tenen per què respectar.

És a dir: que grans tenidors com a bancs i fons voltor podran continuar desnonant sense cap classe d’obligació o penalització.

Així mateix, ens preocupa que el nou acord contempli l’ús dels fons del Pla Estatal d’Habitatge per pagar els reallotjaments de les famílies desnonades o fins i tot lloguers socials “bonificats”, cosa que a la pràctica consistirà en un altre nou traspàs de diners públics a les mans de grans tenidors com a bancs i fons voltor, en comptes d’obligar-los a corresponsabilitzar-se de l’emergència habitacional actual i a mobilitzar els seus habitatges buits.

El govern i els partits han d’acceptar el fet que en aquest país no hi ha habitatge públic i, per tant, l’Administració no té alternatives per a aquelles famílies que, per una raó o una altra, no puguin procurar-se un habitatge.

A més, lamentem que les famílies hipotecades s’hagin quedat fora d’aquest acord i de la futura llei en general. L’Euríbor ha tancat el mes de març en un 3,67%, fet que implica pujades de fins a 300€ mensuals, i a les nostres assemblees ja han arribat algunes famílies que han deixat de pagar o preveuen que ho faran pròximament.

Fins ara el govern només ha pres mesures cosmètiques, com el mal anomenat escut social, o bé la reedició de l’acord de bones pràctiques bancàries, l’adhesió de les quals per part dels bancs ni tan sols és obligatòria i els supòsits d’aplicació dels quals són irreals.

Un altre fet que ens preocupa és la manca de mecanismes per a mobilitzar tots aquells habitatges buits i que segueixi sense abordar-se el fet que tenim una immobiliària pública, la Sareb, que el Govern ha deixat en mans dels fons voltor i el patrimoni del qual està sent venut, en comptes de posar tots aquests habitatges a la disposició de les comunitats autònomes i augmentar així el parc públic d’habitatge.

D’altra banda, des de la PAH reivindiquem aquells petits avenços que s’han fet al projecte de llei d’habitatge gràcies a la pressió dels moviments socials agrupats en la Iniciativa Llei Habitatge, com la prohibició dels desnonaments amb data oberta −una vulneració flagrant de drets que suposava una autèntica tortura per a les afectades−, la rebaixa de la definició “grans propietaris als que tenen 5 habitatges en comptes de 10 i el blindatge de les competències de les comunitats autònomes, que podran continuar desenvolupant lleis que ja han demostrat la seva eficàcia a l’hora d’aturar desnonaments, i corresponsabilitzar bancs i fons voltor gràcies al lloguer social.

És el cas de la Llei Antidesnonaments a Catalunya, que ha evitat entre 5.000 i 11.000 desnonaments en el temps que ha estat en vigor i que actualment ha estat recorreguda davant del Tribunal Constitucional pel mateix Govern; mancant conèixer els detalls, aquest anunci obre la porta al fet que mesures com la catalana tinguin encaix en la legislació estatal i que per fi puguin demostrar la seva efectivitat a mitjà i llarg termini

En definitiva, si bé valorem el fet que per fi s’estiguin fent passos per a aprovar una llei d’habitatge que ja acumula uns retards insuportables a causa de l’entossudiment de partits com el PSOE, entenem que les mesures recollides a l’acord anunciat per ERC i EH Bildu són manifestament insuficients.

Creiem que encara queda molt marge de millora perquè la futura Llei d’Habitatge sigui real i efectiva, i per això exigim a tots els partits que al seu dia es van comprometre amb els moviments socials, que negociïn més millores abans d’atorgar el seu vot favorable a la Llei.

Per part nostra, en els pròxims dies examinarem detingudament les mesures del nou acord i donarem la informació necessària per a evitar que s’enganyi la població amb discursos triomfalistes que no tenen efecte real en la vida de la ciutadania.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.