Els desnonaments continuen pujant

Els desnonaments continuen pujant

Una vegada publicats les últimes dades de CGPJ, en el primer trimestre de 2021 augmenten els desnonaments, tan hipotecaris com per impagament de lloguer, amb un total de 10.961.

Les dades ens tornen a donar la raó: 10.961 desnonaments en el primer trimestre de 2021, és una xifra aterridora. En un moment de nova crisi econòmica, derivada de la COVID-19, l’esbombat escut social és insuficient. En un context on augmenten exponencialment les cues de l’atur i les de la fam, el dret a l’habitatge continua sent un dels més perjudicats.

Malgrat els gairebé quatre mesos d’inactivitat judicial per l’estat d’alarma i el decret que va obrir les portes al Govern a atrevir-se a afirmar que «no hi ha desnonaments en pandèmia», l’any 2020 es va tancar amb 29.406 desnonaments (que incloïen una alarmant pujada de les execucions hipotecàries).

Com fa mesos que avisem, encara està per veure l’impacte de la crisi sanitària i els seus efectes sobre les famílies. El pitjor està per venir i les xifres d’aquest primer trimestre ja el van mostrant. I per si no n’hi hagués prou, el pròxim 9 d’agost, es desprotegiran totes les altres situacions, i el nombre de desnonaments augmentarà en progressió geomètrica

Desnonaments 1r trimestre 2021:

  • 2.548 (el 23,2%) per hipotecària que augmenten un 6’5%
  • 7.862 (el 71,7%) per lloguers que augmenten un 14%
  • 551 per altres causes.

Una mostra de la ineficàcia del decret actual, és l’augment del 13,4% respecte al primer trimestre de 2020. Trimestre en el qual recordem no hi havia absolutament cap mesura de protecció per a evitar aquesta sagnia, cosa que avui dia se suposa que sí i que les dades corroboren que és insuficient.

Preocupant és el continu augment de les execucions hipotecàries, després d’anys de suposat descens. I parlem de supòsit, ja que -com hem denunciat moltes vegades- la realitat és una altra. Això ve produït per la moratòria hipotecària i la falta de resolució davant el Venciment anticipat, que manté en suspens les execucions a l’espera que la situació esclati fins a ser insostenible.

També tenim, com a mostra del fracàs polític de tots els Governs en temes d’habitatge: el parc públic de lloguer. Els 791 judicis verbals per denúncia per ocupació són el resultat de la falta d’aquest parc. Cal recordar que l’ocupació d’habitatge buit, lluny de ser el problema social que ens pretenen vendre alguns mitjans sensacionalistes de la mà d’alguns sectors polítics al servei del capital, és la pitjor de les conseqüències davant la falta de polítiques reals d’habitatge.

Urgeixen polítiques que tractin l’habitatge com el dret humà que és, i no com una mercaderia al servei dels especuladors. La millor manera d’acabar amb l’ocupació en precari de pisos de la banca i fons voltor, és obligant aquests a oferir lloguers socials a les famílies en comptes de desnonar-les i regular els preus del lloguer perquè els desnonaments disminueixin de manera exponencial.

En el següent gràfic podem veure l’evolució dels desnonaments des de 2013 i constatar que el problema està molt lluny de resoldre’s i mai ha desaparegut. No hem de confondre intentar silenciar un problema amb una solució. Per sort, encara que no per això lamentable, aquest drama social torna a ser focus d’atenció gràcies a la labor de la societat civil organitzada, que cada dia denuncia la situació i evita que un gran nombre de famílies perdin la seva llar posant els seus cossos a les portes com a mur de contenció davant tanta violació de drets bàsics i proposant canvis legislatius que garanteixin l’accés a l’habitatge.

desahucios

Des de la PAH, fa anys que posem sobre les taules les mesures necessàries per a revertir aquesta situació i seguirem enfront de qui faci falta fins a aconseguir fer-les efectives. Fins que no s’aconsegueixi:

  • La suspensió temporal de tots els desnonaments fins que les administracions públiques puguin garantir l’accés a un habitatge adequat, i s’obligui a la banca al lloguer social.
  • El compliment de Tractats Internacionals en matèria de Drets Humans i la seva prevalença sobre la legislació nacional perquè no hi hagi ni un desnonament més sense alternativa residencial.
  • Una llei del dret a l’habitatge que ens protegeixi a totes
  • Ampliació pressupostària per a habitatge públic i social
  • La renovació obligatòria dels contractes de lloguer social si la família continua estant en situació de vulnerabilitat.
  • Regulació i limitació del preu del lloguer en tot l’Estat, adequat als salaris.
  • Una resolució a les execucions hipotecàries que garanteixi una segona oportunitat sense que ningú hagi de perdre la seva casa i quedar-se amb el deute.

El drama dels desnonaments seguirà i no el podem permetre.

A Catalunya la cosa no millora, ja que continuem liderant el rànquing de la vergonya, amb 2.437 desnonaments (el 22,2% del total nacional).

  • 407 derivats d’execucions hipotecàries
  • 1.835 per lloguers
  • 195 per altres causes.

Ara més que mai, és el moment de forçar al Govern perquè deixi de mirar a un altre costat i tingui l’altura política necessària per a deixar els desnonaments enrere i legislar pensant en el que necessitem les famílies, després de més d’una dècada com víctimes del seu sistema.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.