Valoració de la postura del Tribunal Suprem (TS) sobre el IRPH arran de la seva nota de premsa a 21 d’octubre de 2020.
Pel que fa les manifestacions d’aquest organisme jurisdiccional, que és la cúpula del Poder Judicial a nivell nacional, des de la Comissió d’IRPH de PAH Catalanes ens correspon apreciar les següents consideracions:
1. Que la Directiva 93/13/CEE , de 5 de abril de 1993, estableix que: “el consumidor es troba en una situació d’inferioritat respecte el professional” . Per tant el nivell d’informació i comprensió exigit no són un caprici, sinó un requisit legal.
2. Que les últimes reformes legislatives en matèria de protecció de la persona consumidora, especialment a nivell Europeu, posen de manifest que la banca ha realitzat males pràctiques durant molts anys sense cap tipus de conseqüències.
3. Que s’intenta novament desacreditar els recursos que arriben al Tribunal Suprem, i aquest pretén defensar que cada cas d’IRPH és diferent, quan les condicions són comunes i ben conegudes per tothom. Aquestes es resumeixen en una falta d’informació i imposició de l’índex IRPH, per part de les entitats financeres vers les persones consumidores més desafavorides.
4. Que resulta curiós que el Tribunal Suprem hagi modificat l’anterior discurs, quan el 2017 (1) argumentava que la presencia de l’índex IRPH al BOE era suficient per superar el control de transparència. Si bé ara, se’ns manifesta obertament que els recursos anteriors se’ls va apreciar falta de transparència.
5. Que també sorprèn que esmenti, que de no haver facilitat l’evolució històrica de l’índex IRPH en els últims dos anys, previs a la contractació, ara se’ns diu que és suficient perestimar falta de transparència . No acabem d’entendre els dos anys, i perquè no 3, 5 o 10? O potser és pel fet que hi hauria perill que el consumidor, en sèries més llargues de temps, pogués apreciar les coses més clares? Té sentit signar una producte a 30 i 40 anys, i només observar l’evolució dels últims dos anys? Tot i així, creiem fermament que molt poques persones consumidores comptaven amb aquesta informació.
6. Que cara la galeria s’ha de blanquejar l’actitud del propi Tribunal Suprem, i per aquest motiu se’ns diu burlescament que: “ha seguit la jurisprudencia del TJUE” . I tot haver afirmat que no supera el control de transparència, el Tribunal es queda tan ample al declarar que no estimen que existeix abusivitat. Tampoc és res nou, Espanya és coneguda per contradir les sentències a nivell europeu i preguntar 50 vegades el mateix al TJUE.
7. Que les tàctiques del Tribunal Suprem, sent conscient que TJUE donarà la raó a les persones consumidores, passen per evitar que la clàusula IRPH pugui ésser declarada nula i expulsada dels contractes, i en especial evitar qualsevol actuació que pogués afectar de forma massiva.
8. Que les maniobres realitzades pel Tribunal Suprem només cerquen; guanyar temps i seguir deixant milers de cadàvers pel camí, persones sense llar i deutes impagables, al marge dels inferns i drames familiars que això implica.
9. Que tampoc ens sorprèn la decisió. Doncs aquest Tribunal Suprem, és el mateix que el 2018 (2), amb actuació pròpia d’una pel·lícula americana, d’un dia per un altre va retractar-se i decidir que l’impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD) el pagaven les persones consumidores, just el contrari del que s’estableix avui amb el decret actual.
10. Que en un Tribunal Suprem de color monolític, suposa un bri d’esperança observar com jutges valents van contracorrent. Tant per Francisco Arroyo Fiestas que manté el seu vot discrepant, com pel ex-magistrat Javier Orduña Moreno , que en el seu moment va obrir camí per les clàusules terra i posteriorment també ho va fer per l’IRPH.
Però inclùs aquests guerrillers escasos, s’enfronten a un sistema que els aparta quan fan nosa, ja sigui mitjançant pressions o aprofitant que el seu temps laboral s’acaba.
11. Que contemplem impotents i atònites la picabaralla del poder del Tribunal Suprem, però que mentrestant milers de famílies en pateixen les conseqüències de les decisions que es segueixen prenent en aquest organisme.
12. Que el fet de reconèixer que l’índex IRPH anava acompanyat d’abusivitat, implicaria conseqüències econòmiques que lobby bancari no està disposat a asumir. Queda clar que els interessos d’uns pocs passen per sobre dels d’una majoria.
13. Que igualment compartim la visió per part de les companyes d’ IRPH STOP GIPUZKOA , i els seus voluntaris Maite Ortiz y José María Erauskin, i que si avui estem aquí és gràcies a elles.
Nosaltres som més i tingueu-ho per segur que ACABAREM AMB L’IRPH!
SEGUIM!!!