Tot i contenir alguns avenços, el Reial Decret-llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front a l’estat d’emergència provocat per la COVID-19, continua deixant a molta gent enrere amb mancances importants

Les mesures adoptades pel Govern en matèria d’Habitatge, per a pal·liar els efectes de la paralització de l’activitat econòmica, són un nou rescat encobert a la banca i grans propietaris, basant-se una altra vegada en una transferència de diners públics al sector immobiliari espanyol. Parlem de mesures molt limitades en el seu efecte sobre les famílies, que són empeses a endeutar-se ajornant els pagaments, amb l’únic objectiu de pagar les rendes als fons voltor, Socimis i la banca.  La moratòria inicial d’un mes en el pagament de la hipoteca, ja resulta clarament insuficient, amb grans complicacions per a acollir-s’hi. La moratòria de lloguers genera solucions a càrrec nostre, i incompletes; i el mateix passa amb la moratòria en el pagament de subministraments bàsics. També és totalment injust, i crea sectarisme social, la diferència de tracte cap a les persones hipotecades i les inquilines. Valorem com a positiva la pròrroga extraordinària de contracte de 6 mesos, mantenint així els termes i condicions del contracte actual i evitant les pujades de lloguer, però ens sembla que és un temps escàs, ja que la sortida d’aquesta crisi sanitària ens deixarà en una situació de recessió econòmica..

El Govern va en camí de repetir la història de la crisi financera, abandonant les famílies, que no són responsables de la seva situació. La solució socialment més justa perquè aquesta crisi no la tornem a pagar les de sempre, implica exigir l’exoneració de les quotes de lloguer als grans propietaris i facilitar línies de crèdit als petits.

La PAH, des del començament de la crisi sanitària, hem defensat l’exoneració total del pagament, tant d’hipoteques com de lloguers mentre duri la crisi ‒i alguns mesos més‒, per a les famílies en situació de vulnerabilitat. Aquesta petició no és gratuïta, atès que, d’una banda, els cobradors de les hipoteques són els bancs, als que vam rescatar amb més de 65.725 milions d’euros que no han tornat. Els grans tenidors d’habitatge són de nou els bancs, les Socimis i els fons voltor. Aquests últims, a més, s’han fet propietaris dels seus enormes parcs comprant lots complets d’habitatges als bancs, molts dels quals procedeixen del milió llarg de desnonaments executats des del 2008.

Sí que és important la mesura de suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments per a llars vulnerables sense alternativa habitacional derivat de contractes d’arrendament per 6 mesos, però és per un temps molt limitat i queden fora els desnonaments per precari. Per això, la PAH portem anys exigint la suspensió de tots els desnonaments sense alternativa habitacional de manera indefinida, sigui quina sigui la causa, ja que nosaltres no ens oblidem d’aquelles famílies que s’han vist obligades a viure en precari, per a donar resposta a l’acord internacional que Espanya va signar i per l’incompliment del qual ja ha rebut 2 informes condemnatoris per part del Comitè de Drets Econòmics Socials i Culturals de l’ONU. Només demanem que Espanya compleixi els seus compromisos i que protegeixi les famílies vulnerables, avui i sempre. És necessari canviar el terreny de joc. Optar pels drets humans i constitucionals per sobre dels interessos de la banca, de la resta del lobby principal del capital especulatiu de Fons i Socimis. Fer una política valenta que permeti l’expropiació temporal de l’ús d’habitatges buits de la banca i la Sareb. I, amb una fiscalitat progressiva, imposar a Fons i Socimis unes regles de corresponsabilitat social, per a poder donar resposta a l’emergència habitacional. 

Ahir vam conèixer la destrucció de 900.000 llocs de treball des de l’inici de l’estat d’alarma, amb un augment històric de l’atur al març, de 302.265 persones, sumat a la incertesa de com es resoldran els milers d’ERTOS presentats, que podrien acabar elevant les xifres de l’atur a termes que no volem ni imaginar. Aquesta pandèmia està destruint vides (en tots els sentits) i llocs de treball. Quan això acabi, moltes petites empreses, autònoms i treballadors hauran perdut molt, però els bancs rescatats, els fons voltor, les Socimis i les energètiques no hauran aportat res, cobraran les seves quotes d’hipoteques, les seves rendes de lloguer i els seus rebuts de consum, tornant a sortir airosos, com de costum; amb la destral preparada per a seguir desnonant.  Si cal estrènyer-se la bossa, ens l’estrenyem totes. Si hi ha aturada de producció, que afecti totes les activitats, també a les rendes de capital, i que paguin la seva part corresponent de la crisi.

En el nou decret, s’al·ludeix a l’existència d’un percentatge del 85% de petits propietaris dins de l’estructura de tenidors d’habitatge en lloguer, el que representaria per tant un volum considerable de persones que depenen d’aquesta renda per a viure. Tanmateix, això no coincideix amb la realitat que portem anys denunciant; convidem al Govern a publicar les dades oficials que avalin tal afirmació. Com publicava ahir l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, a la ciutat de Barcelona el 17% del parc d’habitatges està en mans de propietaris amb més de 10 pisos. A més, qüestionem la definició de gran tenidor que ofereix el Govern, al·ludint a aquelles persones físiques amb més de 10 habitatges; ens sembla abusiu i irreal que es fiqui en el mateix sac a petits tenidors que sí que necessiten cobrar el lloguer, amb els que viuen molt bé de les rendes de lloguer, amb el preu mitjà de qualsevol ciutat multiplicat per 10.

Denunciem que aquest Govern no hagi estat capaç de fer pagar un euro als grans propietaris d’habitatge. Ens sembla inconcebible que el lobby de la banca, fons i Socimis hagin imposat la seva llei, i que se segueixi subvencionant amb diners públics les ajudes que tornen a anar a parar a les butxaques dels especuladors. No es pot entendre la falta de responsabilitat de la Banca rescatada, amb un deute encara pendent de 65.725 milions d’euros; que ha instat 1.002.000 desnonaments; que es va quedar amb els nostres habitatges utilitzant pràctiques mafioses de clàusules abusives; que s’ha enriquit titulitzant centenars de milers de crèdits. Aquesta Banca que ha aconseguit que l’Administració hagi estat al seu servei, rematant la jugada amb la creació de la SAREB i la revenda de centenars de milers d’habitatge als Fons Voltor. Fons a qui se’ls ha permès adquirir habitatges sense control, a uns preus tirats, que estan instal·lats en paradisos fiscals i que, cada vegada que se’ls assenyala, tallen dits. Faltava la creació de les Socimis, on tots ells i més conflueixen en unes societats que busquen en el lloguer el lucre sense mesura i que no paguen l’impost de societats, manipulen els preus a través dels portals immobiliaris, i se’ls permet saltar-se això que anomenen llibertat de mercat, introduint pràctiques de temps monopolistes per a imposar preus impagables a milers i milers de ciutadans.

Aquesta crisi no pot ser el motiu per a causar major sofriment als de sempre i que un major nombre de persones perdin la seva llar. Per això, esperem del govern una voluntat política més conseqüent, que doni seguretat a les persones i famílies vulnerables que això no passarà. Perquè si alguna cosa ens demostra aquesta crisi sanitària, és que cal posar la vida al centre, i sense habitatge això no és possible. Cal deixar enrere l’especulació i la mercantilització de les nostres llars. No volem habitatges buits; volem que tinguin una funció social i que la propietat estigui al servei també de l’interès col·lectiu per a aconseguir el necessari Parc Públic d’habitatge.

Si l’Estat i el Govern no donen una resposta social suficient a la crisi econòmica, rescatant les persones com va fer amb els bancs, ens tindrà al davant, i quan acabi el confinament reprendrem la nostra campanya de mobilitzacions. No consentirem que continuï havent-hi més vides en joc pagant els efectes d’aquesta nova dramàtica crisi. Aquesta societat no pot donar-nos l’opció de menjar o viure sota un sostre. O de menjar i pagar els subministraments.

L’horitzó està marcat pels drets humans i constitucionals. El seguirem defensant, sigui des del confinament o quan tornem a prendre els carrers. Seguirem pressionant per construir un avui esperançador i un demà digne, amb la nostra campanya #ViviendaPorDerecho i al costat de totes les organitzacions socials, unides per a fer efectiu un Pla de Xoc Social real.

En aquest enllaç trobaràs una anàlisi de les mesures en lloguers per enfrontar la COVID-19, que t’ajudaran a conèixer en quina situació et trobes.