Resposta al manifest de l’Arc Metropolità i a les declaracions continuades als mitjans dels alcaldes i alcaldesses que hi formen part
L’ocupació és l’únic mitjà que han trobat moltes famílies per tenir accés a un habitatge. Privades d’aquesta possibilitat, aquestes famílies estarien vivint en infrahabitatges o al carrer. Pretendre acabar amb l’ocupació per la via penal sense resoldre la causa principal -la manca d’accés a un habitatge- és augmentar el patiment d’aquestes famílies, estigmatitzant-les i criminalitzant-les. Demanar penes de presó més altes per a aquestes famílies no és una solució a res.
Les protagonistes de l’ocupació són majoritàriament famílies en situació d’exclusió residencial. Els habitatges ocupats ho són de grans tenidors, fonamentalment bancs i fons voltor. Els particulars afectats per ocupacions són pocs. Sobre les dades: els ajuntaments no aporten dades. Però els ajuntaments sí que tenen dades. Els serveis socials són coneixedors de pràcticament tots els casos d’ocupació del municipi. I les policies municipals segur que poden aportar dades de les ocupacions conflictives. Amb quina intenció des del govern municipal es pretén falsejar aquesta realitat?
Certament, als nostres municipis hi ha grups que operen en la clandestinitat i es lucren venent claus de pisos dels grans tenidors. No podem sinó denunciar aquestes pràctiques. S’aprofiten, emperò, d’una situació generada per les altres màfies que operen a plena llum del dia: els bancs i els fons voltor. I ho fan perquè hi ha una demanda: famílies que no tenen cap altra manera d’accedir a un habitatge i estan disposades a pagar unes claus amb els seus pocs estalvis. Perquè no poden llogar a preu de mercat i perquè no poden accedir a una hipoteca. Les famílies ho fan perquè no tenen cap altra opció.
Cap família vol viure ocupant. Suposa tenir problemes amb els veïns, problemes per tenir aigua i llum, problemes amb la policia i els jutjats, estigma social… I sobretot: saber que hi ha una data de desnonament que s’aproxima. Quina família vol viure voluntàriament així?
Les administracions de l’Estat, inclosos els ajuntaments, són col·laboradores necessàries de generar i perpetuar aquesta situació: creant marcs legals favorables als grans tenidors, rebaixes fiscals, enviant dispositius gairebé militars als desnonaments, no desenvolupant programes d’habitatge públic, no oferint alternatives dignes a les famílies desnonades o en situació de sensellarisme i infrahabitatge i reprimint a aquelles qui defensem el dret a un habitatge digne.
Quina és la millor forma de combatre les màfies? És ben clar: deixar de protegir els grans especuladors i protegir el dret a l’habitatge. Que ocupar habitatges no hagi de ser la única alternativa possible per tantes famílies. Per què demanen endurir les penes contra les famílies que es veuen abocades a ocupar, en comptes de demanar reformes legals que protegeixin el dret a l’habitatge enfront de l’especulació?
Són els mateixos partits que governen aquests municipis que han socialitzat de les pèrdues dels bancs durant la crisi del 2008, que han facilitat l’entrada dels fons voltor mitjançant la creació de les SOCIMI per a que no paguin impostos, que no han complert les seves obligacions en oferir alternatives i promoure l’habitatge públic. Són els mateixos partits que abanderen la repressió contra les qui lluiten. No són les màfies qui pateix la repressió sinó les famílies i qui dóna la cara per elles -les persones solidàries de les PAHs, els sindicats i xarxes d’habitatge i els sindicats de llogateres-.
L’escrit dels alcaldes de l’arc metropolità del passat 27 d’abril, independentment de si finalment aconsegueix un enduriment penal o no, a hores d’ara ja ha aconseguit:
- a) Criminalitzar les famílies que ocupen per no tenir alternativa habitacional. Presentar-les davant de la societat com a criminals.
- b) Encoratjar els atacs de l’extrema dreta. Ajudar a crear un clima social hostil al lloc on viuen. Fer que la vida d’aquestes famílies sigui encara més difícil
- c) Sumar-se a la persistent campanya desinformativa del problema promoguda pels fons voltor i les empreses de seguretat privada, a través dels mitjans de comunicació de masses que ells mateixos controlen.
- d) Donar llum verda a una policia que està actuant arbitràriament, prenent decisions que no li corresponen, en la creença que estan legitimats perquè socialment tot s’hi val contra l’ocupació
Entenem aquesta declaració dels ajuntaments com una ofensiva més d’aquests governs. Una nova ofensiva en defensa del dret dels grans capitals a especular amb la vida de les persones. Exigim que els Ajuntaments i els seus governs es retractin públicament d’aquestes declaracions i demandes.
Davant d’aquesta ofensiva, el moviment per l’habitatge ens refermem en la necessitat d’organitzar-nos i lluitar per unes vides dignes.
Denunciem la col·laboració entre les diferents instàncies de l’estat i dels partits polítics amb els grans especuladors.
Seguirem lluitant pel dret a l’habitatge.
