Avui hem convocat diverses rodes de premsa de forma simultània a diferents municipis per presentar la nova campanya d’Obra Social de la PAH a Catalunya contra la criminalització de l’ocupació, a la que hem anomenat “Viure no és un delicte”.

Com bé sabeu, el dret a l’habitatge està recollit en diferents normatives i tractats, com per exemple, a l’Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. O al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que ha estat ratificat per 108 Estats, entre ells Espanya, en el qual, a més es reconeix a l’Estat com el garant d’aquest dret. Així mateix, l’article 47 de la Constitució Espanyola també recull el dret a un habitatge digne i adequat. Per últim, recordar que a Espanya el Relator Especial de les Nacions Unides pel dret a un habitatge digne va llançar una sèrie de recomanacions que no han estat implementades pel nostre govern.

L’accés a l’habitatge no està garantit a Catalunya. L’Administració pública no és capaç de donar solucions habitacionals a les necessitats de la ciutadania, tenint una Mesa d’Emergència habitacional desbordada. Durant els últims cinc anys, el preu mitjà del lloguer a Catalunya ha crescut un 49%, cosa que obliga les persones a destinar el 51%  dels seus ingressos per poder mantenir-lo. Tot això ha contribuït a fer que el risc de pobresa es situï en una taxa del 20% i que en el cas dels menors de 16 anys ascendeix al 28,5%.

D’altra banda, els desnonaments, tot i que ja no són mediàtics, continuen en augment. Ens trobem amb l’esgarrifosa dada de què es produeixen 2 desnonaments cada hora a Catalunya, dels quals el 64% ve causat per impagament del lloguer.

Com a possible alternativa habitacional podríem comptar amb els anomenats habitatges socials. Malauradament, les dades ens diuen que només un 1,3% del parc d’habitatge correspon a aquesta tipologia d’habitatge públic. I és que Espanya només disposa de 3 habitatges de lloguer social per cada 1.000 habitants, sent així el país de la UE amb menys oferta. Això provoca que l’espera per accedir a un habitatge social pugui allargar-se anys. Mentrestant l’única alternativa que es dona és la de l’amuntegament de fins a tres generacions familiars a una mateixa casa, amb totes les problemàtiques socials, familiars i psicològiques que això comporta.

En contrapartida, ens trobem que a Catalunya existeixen un 11,6% d’habitatges buits, el que suposa un total de 448.000 habitatges. A causa d’aquest context social, econòmic i polític que ens rodeja, moltes famílies que han vist vulnerat el seu dret a l’habitatge, han trobat en l’ocupació de pisos buits l’única solució per poder viure dignament. Amb l’Obra Social de la PAH i l’organització popular i col·lectiva s’han reallotjat més de 4.000 persones que no tenien cap alternativa habitacional a pisos buits de bancs o de grans tenidors. Amb aquestes recuperacions posem al centre la funció social de l’habitatge: que les persones hi puguin viure.

Així mateix, al contrari del que l’imaginari col·lectiu ha instaurat, quasi el 70% de les persones que ocupen un habitatge buit d’un banc o un gran tenidor diuen tenir una relació positiva o molt positiva amb la comunitat de veïnes.

Aquestes accions de justícia social molesten al sistema capitalista, ja que la propietat privada és una de les seves bases. La seva resposta no ha estat altra que la criminalització d’aquestes recuperacions utilitzant totes les armes a la seva disposició, sobretot als grans mitjans de comunicació. A través d’ells, partits polítics i grans entitats financeres pretenen criminalitzar la pobresa amb mentides i manipulacions de la realitat que alimenten mites sobre les ocupacions. Volen relacionar pobresa i delinqüència, ocupació i màfia, drogues i mala convivència, quan ells són els responsables principals d’aquest sistema que ens condemna a la misèria.

Per això som aquí, per contestar les seves mentides afirmant que el 93% de les persones que ocupen un habitatge buit viuen per sota del llindar de la pobresa. A més, el 82% dels habitatges ocupats a Catalunya són propietat de bancs i grans empreses. Acabem amb la mentida de què a qualsevol persona li poden ocupar la seva casa quan no hi sigui. L’ocupació de pisos buits s’ha convertit en l’única alternativa per a milers de famílies que només intenten tenir un sostre on viure. Per això demanem a la ciutadania que no es deixin enganyar, que no mirin cap a una altra banda i s’uneixen a la nostra lluita contra la màfia financera i política, aquella que posseeix milers de pisos buits, de les que nosaltres no volem res més que recuperar la seva funció social. Prou mentides. Prou desnonaments. Prou guerra entre pobres.

Per això presentem la nostra campanya “Viure no és un delicte” a tot Catalunya, en la que intentarem arribar a tota la població amb el material que hem elaborat, parlar amb diferents organitzacions socials, associacions de veïnes, plantejant accions per combatre el discurs que criminalitza l’ocupació, i el més important: seguirem organitzades i recuperant habitatges per donar-los vida!

Sabem que la criminalització de l’ocupació serà el discurs que alguns polítics utilitzaran per guanyar 4 vots. Des de l’Obra Social catalana estarem atentes a aquesta campanya electoral i no permetrem que s’utilitzi el discurs que criminalitza la pobresa. Assenyalarem a tots els polítics que facin campanya en aquest sentit. Prou de criminalitzar les ocupacions!

Treballem per aconseguir uns lloguers socials per a totes les persones que ho necessitin i perquè els bancs i grans propietaris cedeixin els seus pisos buits al parc públic d’habitatge. Defensem el nostre dret humà a un habitatge digne. És l’hora de recuperar la funció social de l’habitatge.

Cases sense gent i gent sense casa? Ni parlar-ne! Organitza’t amb la teva PAH més propera