Actualment esteu veient L’Ajuntament de Parets disposat a deixar a una altra família al carrer

L’Ajuntament de Parets disposat a deixar a una altra família al carrer

El 9 de febrer l’Ajuntament de Parets deixarà de pagar la pensió on va allotjar a Teodora i Daniel després de patir un desnonament que els va deixar al carrer sense opcions.

El 10 de novembre, Teodora va ser desnonada al costat del seu fill malalt Daniel. Estaven ocupant un pis de CaixaBank des del mes d’abril de 2021. Una situació irregular a la qual es van veure empesos després de 5 anys malvivint en habitacions, després d’haver sofert un primer desnonament en un altre pis, per impagament de lloguer.

Una cas més de l’extrem al qual poden arribar les persones a les quals la vida tracta malament i veuen minvats els seus recursos. Després de tota una vida a Parets, ”treballant com una ruca”, això és el que ha rebut Teodora: dos desnonaments i estar camí d’un tercer. Aquesta vegada sent l’Ajuntament de Parets l’únic responsable.

Si ja costa d’assimilar, que persones vulnerables vegin com són tirades al carrer per perdre els seus ingressos, que passi per culpa de l’administració, costa d’empassar. Lamentablement, no és un cas aïllat i ja és habitual que l’Ajuntament de Parets, s’acabi desentenent de les famílies desnonades sense importar-los que serà d’elles.

Si bé és cert que van ser els serveis socials de Parets, els que van tramitar el reallotjament en una pensió després del desnonament, també ho són diverses coses:

  • En 5 anys del primer desnonament i vivint en habitacions, en cap moment se’ls va informar dels seus drets i alternatives.
  • La mesa d’emergència no se’ls va tramitar fins a ser desnonades al novembre. D’haver-ho fet abans es podria haver evitat el desnonament.
  • La pensió està pagada fins al 9 de febrer i ni un dia més, a partir d’aquí que s’apanyin.
  • En aquests dos mesos de pensió i dret a un menjar en el menjador social, de dilluns a divendres, sense cuina i sense rentadora, han hagut de gastar el poc que tenien en rentadores automàtiques, i en menjar fred per a sopar i desdejunar. Sense diners i sense recursos, aquest Nadal, a la PAH de Mollet Baix Vallès vam haver de fer una recollida de menjar perquè poguessin menjar en festes, ja que el menjador social estava tancat.

Sense ingressos suficients ni contracte que garanteixi estabilitat, no hi ha propietari que llogui. L’única ajuda que els ofereix serveis socials, a partir del 9 de febrer, és ajudar-los a pagar el primer mes si troben una habitació on viure. De veritat pretenen fer-nos creure que viure dues persones adultes en una habitació rellogada és una solució digna?

Avui ens concentrem de nou davant l’Ajuntament de Parets amb l’objectiu de negociar un compromís i una solució per a Teodora i Daniel a partir del 9 de febrer.

Els nostres mínims, d’acord amb la família, són:

1. Canvi de pensió, no importa que sigui en un altre municipi, a una amb cuina i rentadora per a reduir despeses, autogestionar-se i estalviar el menjador social.

2. Que l’Ajuntament de Parets, un dels més rics, continuï pagant la pensió fins que arribi el pis de la taula d’emergència.

3. Que facin el seu treball i estrenyin a la Generalitat, per a agilitar la taula d’emergència, el reallotjament en un habitatge digne i el lloguer social que els toca per llei.

Des de PAH Mollet Baix Vallès, continuarem treballant per a evitar violacions de drets fonamentals, el desistiment de funcions per part de l’Administració i denunciant el classisme d’un Ajuntament que governa només cara a la galeria.

Les solucions i alternatives existeixen, ara falta voluntat per a dur-les a terme.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.