Agressió, empentes i cops ha estat la reacció de la policia municipal sobre dues persones que només volien lliurar una carta a l’Ajuntament de Mollet acompanyades per la PAH

Abduahe i la seva dona malalta de càncer i en tractament, van ser desnonats al novembre amb la taula d’emergència aprovada. Des de llavors estan vivint en una pensió a la Llagosta. Hem portat el cas directament a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, on ens van informar que davant la falta de pisos disponibles havien traslladat a l’Ajuntament de Mollet que busquessin una alternativa via el programa Reallotgem o el 60/40.

De moment res excepte notificar-li a Abduahe que recorregués immobiliàries buscant pis i que fes arribar llistat a serveis socials. Parlem d’una persona major, amb problemes d’idioma i no gaire bé de salut De veritat esperen que sigui ell qui faci el treball?

Mariela i els seus fills, amb una menor, van ser desnonats al febrer sense cap alternativa a causa del menfotisme i maltractament que van exercir sobre ella des dels serveis socials. Des de llavors, està en una pensió esperant una solució definitiva i això gràcies a les mobilitzacions i pressió exercida des de la PAH Mollet Baix Vallès.

Sabem del col·lapse en la taula d’emergència, però també que hi ha mecanismes per a agilitar les solucions que necessiten les famílies desnonades. Encara que és ben cert que tot passa per una primera intenció real per part de l’administració, que encara que s’escudin en bones paraules, els fets demostren que no sempre estan a l’altura.

Des de la PAH no ens cansarem de dir que una pensió no és solució i que la temporalitat en elles hauria de minimitzar-se el màxim possible.

Davant el silenci com a resposta, aquest matí ens hem concentrat de manera pacífica, com sempre, a les portes de l’Ajuntament de Mollet del Vallès. Teníem dos objectius clars. Un, denunciar i visibilitzar una vegada més aquesta situació. Dos, lliurar en recepció una carta escrita per Mariela i una altra per Abduhaje, perquè la hi fessin arribar a tots els regidors i regidores perquè agafin consciència de la situació. També valoràvem sol·licitar una reunió amb Nuria Muñoz i Lola Gallego de serveis socials per a poder parlar de la situació.

La nostra sorpresa ha estat màxima quan res més entrar a l’Ajuntament Abduahe, Mariela i dues companyes d’acompanyament, per a lliurar les cartes i sol·licitar la reunió, han estat rebudes amb agressions per part del policia de torn creient-se Robocop. Abduahe ha estat encastat contra la vidriera i gairebé tirat al sòl, acabant amb signes clars d’agressió. Mariela també ha rebut empentes i com és normal l’ambient s’ha escalfat, sobretot per part de qui es creï Harry el Brut.

Si això no fos suficient per a mostrar el feixisme d’aquest cos municipal davant persones indefenses, en qüestió de segons han aparegut uns quants municipals motoritzats que tenien tanta pressa i ganes d’agredir a les companyes concentrades al carrer, que han arribat a tirar les seves motos, per a no perdre un segon.

Aquesta ha estat la resposta de la policia municipal a ”la casa de vila” abans de poder ni tan sols explicar per què érem allí. Agressions gratuïtes, amenaces, assetjament i identificacions, amb l’únic motiu de coartar el dret a protesta. Ho teníem tot gravat, però la intimidació de la policia municipal ha estat tan gran que han obligat a esborrar els vídeos.

Avui hem estat víctimes d’una brutalitat desproporcionada i injustificada per part de la policia municipal, que només mostra dues coses: el que ens espera amb la nova alcaldessa Mireia Dionisio, digna successora de Monrás; i que estem davant un ajuntament disposat a tot per a tapar les seves vergonyes, encara que sigui a cops. Des de l’alcaldia, ja no es limiten a anomenar-nos criminals, ja ens tracten com si fóssim terroristes.

Esperem, primer de tot, que aviat es faci justícia amb Abduhe i Mariela, sabem que hi ha dos pisos disponibles de la Generalitat a Mollet. Segon, que l’actual Govern i l’oposició, estiguin a l’altura de les necessitats de les seves veïnes i veïns, acabant amb actuacions com les d’avui, que converteixen la nostra ciutat en un estat policial.

Ni cops, ni amenaces aconseguiran que deixem de fer el que millor se’ns dona i ja fa onze anys que ho fem: defensar i estar al costat de les famílies a les quals la institució i tot el seu entramat, els hi dona l’esquena.