Avui el moviment per l’habitatge a Catalunya i a altres ciutats de l’estat, ens movilitzem per assenyalar a la Sareb i dirigir-nos al Govern Espanyol, deixant un missatge molt clar: La Sareb és nostre i les seves casses també.
La Sareb es va crear en 2012 per a adquirir els actius de les entitats financeres amb problemes de liquiditat i així sanejar els seus comptes. Coneguda popularment com ‘el banc dolent’, recull immobles dels anomenats ‘tòxics’, procedents de la bombolla immobiliària derivada de la crisi. Amb un 45% de participació, l’Estat era accionista majoritari i el 55% restant el forma capital privat.
El Consell Europeu va prestar a la Sareb 50.000 milions perquè l’Estat espanyol va avalar que tot el que no pogués retornar la Sareb a la Unió Europea, es pagaria amb les arques de l’Estat. Anys després s’ha desmuntat el parany i l’Estat prendrà control sobre la majoria de les accions però La Sareb continuarà funcionant com una entitat privada. O cosa que és el mateix, el deute i perdudes passen a ser públiques però la gestió no, que continuarà sent privada
És de mínims i de sentit comú plantejar que si el deute de la Sareb és pública, els seus habitatges passin a ser-ho també i fomentar el tan inexistent com necessari parc públic per a habitatge social. Es calcula que la Sareb acumula prop de 140.000 habitatges, sent un dels majors propietaris d’habitatge del país. Ara més que mai, La Sareb és nostra i les seves cases també.
En tots aquests anys, el comportament de la SAREB ha ocasionat un gran malestar a moltes famílies, directament o a través de comportaments inhumans de les empreses que han gestionat els habitatges.
La situació s’ha fet insostenible: no es contesta a la gent, se li incoen demandes judicials i desnonaments. Els contractes signats no respecten el marc legal i s’ha convertit en normal la pràctica de l’assetjament psicològic immobiliari amb crides i enviament de cartes amenaçadores amb la no renovació de contractes, lliurament de claus…; l’ambient general és de por i desassossec.
Davant aquesta situació, milers de famílies i centenars de blocs sencers demanen una intervenció urgent de la Presidència del Govern per a aconseguir establir un canal de reunió, diàleg i intercanvi de propostes, que hem desenvolupat i ja van ser tant presentades a l’inici de la campanya davant la seu del FROB el 24 de març de 2021:
- La suspensió de tots els desnonaments (vulnerables, en precari,.,) i paralització dels procediments judicials en curs fins que s’analitzin i es busquin alternatives adequades, la qual cosa comporta el necessari canvi dels actuals protocols d’actuació de la Sareb.
- Dur a terme una auditoria pública de l’entitat i de les seves activitats desenvolupades com a resposta a la falta de transparència dels comptes de SAREB I FROB. Que el resultat d’aquesta auditoria sigui vinculant i comporti que els habitatges de SAREB passin a conformar un parc d’habitatge públic, alguna cosa que ve reivindicat els moviments pel dret a l’habitatge de tot l’Estat.
- La gestió pública dels habitatges, havent-se de concretar les condicions i recursos materials i humans adequats.
- Lloguers socials, d’almenys 7 anys, concordes als ingressos i en el mateix habitatge per a tots els veïns sense exclusió.
- Compromís de renovar els lloguers ja signats amb l’entitat, mitjançant la signatura de nous contractes amb una durada mínima de 7 + 3 anys com estableix l’actual LAU, de manera que es proporcioni estabilitat a les persones residents.
- Eliminació de les clàusules abusives en els contractes de lloguer oferts per la SAREB. Ens referim concretament a la clàusula “Alienació de l’immoble per part de l’arrendadora” i a l’establiment d’una suposada bonificació en la renda fixada en els contractes, que no és més que una via per a eludir les restriccions establertes per la LAU a l’augment del preu del lloguer durant la vigència del contracte
- Que s’estudiïn les situacions d’impagament de famílies per a trobar alternatives de resolució
Vivim en un estat d’emergència residencial crònic, promogut pels diferents governs. En plena pandèmia, malgrat l’esbombat escut social, els desnonaments s’han disparat, les execucions hipotecàries triplicat, els lloguers impossibles, etc.
És de justícia social, després de rescatar a la banca i permetre que els fons voltor campin a pler, manar als Mossos d’Esquadra perquè ens expulsin de casa a cop de porra i deixar a milers de famílies al carrer amb l’excusa de la falta d’habitatge públic, recuperar els pisos en mans de la Sareb.
El moviment per l’habitatge tenim un pla i no ens rendirem fins a aconseguir els objectius que ens hem posat. La SAREB és nostra i les seves cases també.