Mariela i els seus fills seran desnonades el dijous 24 de febrer sense cap mena d’alternativa per part de l’administració que ha tingut 2 anys per a treballar en una solució i no ho ha fet
Ens trobem davant un nou i greu cas de negligència per part dels Serveis Socials. Podem arribar a assumir, que no compartir, la retòrica de ”no podem tramitar la taula d’emergència sense una ordre de desnonament”. Podem assumir el retard de l’Agència Catalana d’Habitatge en les seves resolucions a causa d’uns protocols que s’haurien de millorar per a estar a l’altura de l’emergència. El que no podem assumir, ni permetre i hem de denunciar és que amb una ordre de desnonament a la mà fa 2 anys, Serveis Socials no informe dels seus drets a les seves usuàries, ni faci el tramiti per a sol·licitar la mesa d’emergència.
Aquest seria el cas de Mariela, mare en situació de vulnerabilitat, amb una menor de tres anys. Serveis Socials coneix àmpliament el cas i la situació que l’ha portat fins aquí. Fa dos anys Mariela va rebre l’ordre de desnonament per part de la propietat, un particular. A causa de la COVID-19 el desnonament no es va dur a terme i va anar canviant de data fins que va arribar el 13 de gener, moment en què es va suspendre en porta.
La PAH Mollet Baix Vallès, vam saber del desnonament el dia abans i des de llavors Mariela està acompanyada per nosaltres. Després d’aquest primer esglai, va ser gràcies al nostre assessorament, quan serveis socials es va dignar a començar els tràmits per a sol·licitar el seu accés a la mesa d’emergència.
Aquestes últimes setmanes no han donat per gaire. Ja coneixem la lentitud burocràtica mai a l’altura del patiment de les persones. Temps per a oferir-li tres dies de pensió una vegada siguin al carrer si han tingut Després què?
Avui ens plantem a les portes de l’Ajuntament per a exigir una solució, si no definitiva, més tranquil·litzadora. Mariela i els seus necessiten un sostre i uns mínims on viure fins que se’ls lliuri el pis de la mesa d’emergència.
No pot ser que arribi el dijous i siguin desnonades sense saber on anar, o amb només tres dies de pensió. La llei és clara en aquests casos i l’administració ha de garantir-los un reallotjament.
És necessari alimentar el patiment en lloc de minimitzar-lo? Nosaltres diem que no. Exigim una pensió en condicions dignes pel temps que sigui necessari per a Mariela i els seus fills. A poder ser amb mudança abans del dijous per a evitar el mal glop d’enfrontar-se a una comitiva judicial.
Que no ens vinguin amb el cost per a l’Ajuntament d’assumir el reallotjament. Que s’haguessin espavilat abans. Han tingut dos anys per a evitar-ho i si hem arribat fins aquí és per la seva culpa.
A la PAH les persones són el primer i seguirem del costat de qui ho necessiti sense permetre un abús de poder o negligència més.
La nostra única arma, la solidaritat i el suport mutu.