Aquest matí Kadhija i el seu marit han signat el lloguer social i se’ls ha lliurat el pis de la taula d’emergència que estaven esperant fa gairebé un any.
L’odissea de Kadhija i la seva família ve des de lluny, encara que per a la PAH Mollet Baix Vallès va començar fa relativament poc. Era el dijous 16 de setembre quan la família va arribar a la nostra assemblea. Feia 2 dies que dormien al carrer, perquè els serveis socials de Parets del Vallès, van decidir deixar la pensió al·legant que tenien ingressos suficients per a ”buscar-se la vida”. Cosa que vam poder demostrar no era certa.
Automàticament ens vam mobilitzar perquè activessin de nou el pagament, en un nou hostal fins que l’Agència d’Habitatge de Catalunya, lliurés el pis de la taula d’emergència, aprovada deu mesos enrere.
Per a la nostra sorpresa i després de reunir-nos amb la plana major del consistori – des de l’alcalde a la treballadora social, passant per la regidora d’Assumptes Socials, la regidora d’habitatge, la regidora d’educació, el regidor de seguretat ciutadana i la tècnica de Serveis Socials – durant 4 llargues hores, l’única cosa que van oferir van ser 15 dies de pensió per als dos menors.
Els dies anaven passant sense detectar cap mena de voluntat per part de l’Ajuntament, molta menys per part de serveis socials o l’oficina d’habitatge local, per solucionar el cas, aferrant-se al fet que el seu únic compromís va ser pagar per quinze dies més i que ens encarreguéssim des de la PAH a fer el seu treball si no volíem que tornessin a quedar-se al carrer.
Faltaven 4 dies perquè se’ls tornés a desnonar, quan ens desplacem fins a les oficines Agència d’Habitatge de Catalunya a Barcelona. La intenció era doble: d’una banda deixar constància de la violació de drets i lleis vigents catalanes a càrrec de l’Aj. de Parets, buscant la pressió de la Generalitat feia el consistori. D’altra banda forçar al fet que continuessin pagant la pensió el temps que fes falta fins que se’ls concedís el pis de la taula d’emergència.
El resultat va ser millor del que esperàvem, ja que durant la reunió l’Agència d’*Habitatge es va comprometre al lliurament d’un pis disponible a Parets, abans de finalitzar el mes.
Lamentablement, no va ser suficient per als serveis socials que van optar per deixar a la família amb els seus dos menors al carrer.
Avui celebrem el final d’aquesta història, després del lliurament de claus i la signatura del lloguer social a 7 anys, que donarà a Kadhija i la seva família, la tranquil·litat que necessiten i mereixen.
| PAH MOLLET <pahxmolletdelvalles@gmail.com> |  14:48 (hace 2 horas) |
| para bcc: revista, bcc: Vallès, bcc: infovalles, bcc: recepcio, bcc: informatius.molletcom, bcc: Jordi, bcc: sommollet, bcc: naciogranollers, bcc: julia, bcc: Línia, bcc: societat, bcc: societat, bcc: laxarxa, bcc: alexrebollo96, bcc: Redacció, bcc: albertalexandre |
Aquest matí Kadhija i el seu marit han signat el lloguer social i se’ls ha lliurat el pis de la mesa d’emergència que estaven esperant fa gairebé un any.
L’odissea de Kadhija i la seva família ve des de lluny, encara que per a la PAH Mollet Baix Vallès va començar fa relativament poc. Era el dijous 16 de setembre quan la família va arribar a la nostra assemblea. Feia 2 dies que dormien al carrer, perquè els serveis socials de Parets del Vallès, van decidir deixar la pensió al·legant que tenien ingressos suficients per a ”buscar-se la vida”. Cosa que vam poder demostrar no era certa.
Automàticament ens vam mobilitzar perquè activessin de nou el pagament, en un nou hostal fins que l’Agència d’Habitatge de Catalunya, lliurés el pis de la taula d’emergència, aprovada deu mesos enrere.
Per a la nostra sorpresa i després de reunir-nos amb la plana major del consistori – des de l’alcalde a la treballadora social, passant per la regidora d’Assumptes Socials, la regidora d’habitatge, la regidora d’educació, el regidor de seguretat ciutadana i la tècnica de Serveis Socials – durant 4 llargues hores, l’única cosa que van oferir van ser 15 dies de pensió per als dos menors.
Per a la nostra sorpresa i després de reunir-nos amb la plana major del consistori – des de l’alcalde a la treballadora social, passant per la regidora d’Assumptes Socials, la regidora d’habitatge, la regidora d’educació, el regidor de seguretat ciutadana i la tècnica de Serveis Socials – durant 4 llargues hores, l’única cosa que van oferir van ser 15 dies de pensió per als dos menors.
Faltaven 4 dies perquè se’ls tornés a desnonar, quan ens desplacem fins a les oficines Agència d’Habitatge de Catalunya a Barcelona. La intenció era doble: d’una banda deixar constància de la violació de drets i lleis vigents catalanes a càrrec de l’Aj. de Parets, buscant la pressió de la Generalitat feia el consistori. D’altra banda forçar al fet que continuessin pagant la pensió el temps que fes falta fins que se’ls concedís el pis de la taula d’emergència.
El resultat va ser millor del que esperàvem, ja que durant la reunió l’Agència d’*Habitatge es va comprometre al lliurament d’un pis disponible a Parets, abans de finalitzar el mes.
Lamentablement, no va ser suficient per als serveis socials que van optar per deixar a la família amb els seus dos menors al carrer.
Avui celebrem el final d’aquesta història, després del lliurament de claus i la signatura del lloguer social a 7 anys, que donarà a Kadhija i la seva família, la tranquil·litat que necessiten i mereixen.
Acabem amb un avís a navegants. Des de la PAH Mollet Baix Vallés, continuarem estant del costat de les persones que són expulsades del sistema amb pràctiques criminals, tant per part dels especuladors com de les administracions que actuen de manera còmplice incomplint lleis que ens protegeixen i alimentant la discriminació.