La PAH Mollet Baix Vallès i l’Assemblea de Joves Atzarola convoquem a una manifestació per la pujada de la llum i l’augment dels desnonaments.
Avui, ens manifestem contra la pujada de la llum. Hem estat veient amb incredulitat com aquesta agressió contra la nostra classe s’agreuja setmana a setmana, presentant-se en els mitjans com si fos un desastre natural; com una cosa inevitable. Sembla que els interessos de mercat dels subministradors d’energia s’alcen avui com una divinitat que pot posar-nos a planxar a mitjanit quan vulgui.
La resposta des del Govern ha estat molt clara: impotència. Diuen no poder fer res contra uns interessos de mercat que semblen tenir més valor que la nostra qualitat de vida. I si ni el Govern, amb tota la força de l’aparell estatal de la seva part, pot fer alguna cosa Què podem fer nosaltres? Que no podem ni tan sols alliberar-nos dels nostres treballs precaris, en cas de tenir-los. Que vivim esperant que arribi un dia festiu, i quan arriba ens el passem tirades en el llit, recuperant-nos de l’esgotament mental i físic. En definitiva, si els que decideixen no poden fer res, Què podem fer nosaltres, les que res decidim?
Des de la PAH i l’Assemblea de Joves hem pres partit: ens unim per a defensar els interessos dels nostres barris. Perquè, així com no és normal que el preu de la llum augmenti de manera desorbitada, tampoc ho és que ens vegem en l’obligació de parar 7 desnonaments d’aquí a cap d’any. No és normal que la major oferta d’oci per a una joventut com la nostra, empobrida i incapaç ja de tenir expectatives de futur, sigui una casa d’apostes massiva a 150 metres d’un col·legi.
Hem hagut d’organitzar-nos contra allò que no és normal, i ens hem adonat que la millor manera de lluitar és cuidar-nos mútuament; no hi ha una via que no passi per això. No tenim la força de l’Estat, ni el poder d’una gran empresa. Tenim la certesa que no podem continuar vivint tancades en la nostra pròpia misèria, com si el problema de les nostres veïnes no fos el nostre. La convicció que els que es lucren de les nostres penes no guanyaran sempre ens empeny cap a la victòria.
Fa mesos que l’Assemblea de Joves ha pres aquest camí: si l’oci donat pretén convertir-nos en ludópates, nosaltres creguem un oci digne per al barri. Si la PAH necessita que cuidem a les seves filles durant les Assemblees, nosaltres anem i generem un espai segur, lúdic i educatiu per a tots aquests nens.
La PAH sempre ha funcionat d’aquesta manera, si una veïna els necessita per a parar un desnonament, en primer lloc es trobarà amb suport moral, després amb tot el coneixement que tenim per a evitar que el desnonament arribi a la porta. I si el desnonament arriba a la porta, es troba amb 50 persones disposades a parar-lo.
Com veurem ara, l’acció de la PAH no es limita a parar desnonaments: s’estén a les urgències que aquest model de producció pot generar, com la pujada de la llum. Si algú d’aquí té problemes amb la llum, ha de saber que en la PAH té un punt de suport.
La veritat és que ni la PAH, ni l’Assemblea de Joves, pretenem limitar-nos al que ja estem fent. Sabem que en els nostres barris hi ha moltíssimes mancances, i que necessitem d’una organització més robusta per a combatre-les. La nostra intenció és no deixar de generar estructures populars: espais que es dediquen a cobrir aquestes necessitats en clau revolucionària.
Ens sobren les ganes de generar-los: un banc popular d’aliments, un lloc en el qual fer classes d’idiomes, un gimnàs popular… I si per a això necessitem fer-nos amb un espai físic, que ningú dubti que farem absolutament tot el que sigui a la nostra mà per a aconseguir-ho. Sabem que amb això mai podrem arribar a totes les persones, però sí que podrem generar una comunitat en lluita. Una comunitat que comprèn l’arrel estructural de totes les necessitats que afronta, i que sap que l’única possibilitat de superar-les és lluitar col·lectivament.
Hem molt poc de perdre i un món sencer per construir: la PAH i Atzarola estem en la lluita, contra la llum i contra tota agressió que pateixi la nostra classe.
Què visqui la lluita de la classe treballadora!