Aquesta setmana el Vallès Oriental es converteix en la diana de l’especulació amb 8 desnonaments en 5 cinc dies
Artículo publicado en Catalunya Plural
Es parla molt de l’expulsió de veïnes i colonització de les grans ciutats en mans dels fons voltor. Es parla molt dels preus dels lloguers abusius i de les famílies o el jovent que ha d’abandonar els seus barris i ciutats per poder seguir mantenint una llar o poder formar nous projectes de vida.
Però del que no es parla tant és de la repercussió a municipis més petits, allunyats de les àrees metropolitanes, que també es veuen afectats per la problemàtica i s’hi veuran més si la coalició de PSOE amb Unidas Podemos duu a terme la regulació dels lloguers en els terminis que proposen en el seu programa de Govern. La PAH ja ho va avisar en la seva primera valoració d’aquest programa, la regulació dels preus del lloguer no pot dependre de la voluntat dels ajuntaments; la demarcació aïllada de zones tensades només trasllada el problema de lloc.
Catalunya és la comunitat autònoma on més es vulnera el dret a l’habitatge i la qui lidera el rànquing de desnonaments: n’hi ha 49 al dia comptabilitzats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els col·lectius en lluita pel dret a l’habitatge ja fa anys que ho denuncien i proposen canvis legislatius i reclamen solucions. S’han fet alguns avenços, com la Llei 24/2015, fruit d’una ILP liderada per la PAH i aprovada per unanimitat al Parlament, o el Decret Llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, en vigor des del 23 de desembre de 2019.
Un Decret Llei que, gràcies a la pressió popular, ha millorat alguns aspectes de la Llei 24/2015, que calia reforçar front l’evolució de l’emergència habitacional, i d’altres lleis catalanes relacionades amb l’habitatge. Però, al mateix temps que cal voluntat política per afrontar la situació, també en cal per fer complir les eines assolides per evitar els desnonaments, reduir el patiment de les famílies i garantir el dret a una llar.
Una bona mostra de tot això és la barbàrie a què es veu abocat aquesta setmana el Vallès Oriental amb vuit desnonaments en sis dies a Granollers, Cardedeu, Canovelles, Mollet i Sant Pere de Vilamajor. Un atemptat contra el dret a l’habitatge que ens diu que les nostres comarques estan en joc.
Cinc municipis, vuit desnonaments de diferents casuístiques, que evidencien diferents problemàtiques greus. Greus com el cas de Cardedeu, una mare amb 4 menors que ja van patir un desnonament el 2018, se’ls va concedir un pis de la mesa d’emergència el febrer de 2019 i ara, onze mesos després, es tornen a veure amb un peu al carrer perquè la Generalitat ha estat incapaç de dur a terme el reallotjament obligatori com marca la Llei 24/2015. Es recolzen en què no han acabat les obres del pis concedit, però la realitat és que aquest desnonament no hi hagués hagut de tornar a produir-se, per molt que la PAH de Cardedeu el pugui aturar a la porta. Parlem d’un pis d’Anida, fons voltor del grup BBVA, un pis dels que haurien d’estar en mans de l’administració per donar-li la seva funció social.
Una problemàtica greu mostra també el desnonament programat per divendres a Granollers. Un matrimoni de 59 i 64 anys que s’enfronten a una execució hipotecaria des de 2014, iniciada pel Banco Popular, que va estar absorbit pel Banco Santander, qui és el que ara desnona. El mateix banc que té com a presidenta a Ana Botin, qui es permet el luxe de mentir descaradament i afirmar que els bancs no desnonen des de 2012. El matrimoni reuneix tots els requisits establerts per la Llei 24/2015 i el Banco Santander té l’obligació d’oferir-los un lloguer social a set anys i en funció dels seus ingressos.
Situacions diverses en un sistema dominat pel capitalisme i protegit per molts jutjats que demostren que ens queda molt per fer. Sort de la solidaritat de les, cada cop més, persones organitzades que a les nostres assemblees fem la feina de protecció a les famílies que hauria de fer l’administració, ens mobilitzem per a demostrar que els drets es conquereixen i que les lleis vigents estan per a complir-les encara que hàgim de desobeir-les cada dia concentrant-nos a les portes dels desnonaments.