Hem organitzat la festa de l’habitatge per a celebrar-ho
Enguany celebrem que ja complim 11 des que comencem a caminar. És moment de celebrar més d’una dècada de lluita contra un sistema que ens extorqueix i expulsa de les nostres llars. És moment de celebrar onze anys de reivindicacions i propostes per a revertir la situació i salvar vides. Perquè això és bàsicament el que fem en la PAH, salvar aquesta vides trencades que s’acosten a les nostres assemblees buscant la llum al final del túnel.
Bancs, fons voltor, administracions, els diferents governs… Tots són responsables i culpables de la desesperació, por i vergonya de les persones que troben en la PAH el seu últim refugi on tornar a començar.
Desesperació en veure que la falta d’ocupació, o la precarietat dels sous enfront d’un cost de la vida cada vegada major i uns preus insostenibles de l’habitatge i els seus subministraments bàsics, provoquen que dia rere dia, desenes de famílies en tot l’estat perdin la seva llar sent desnonades sense cap mena de futur digne.
Por, de no veure alternatives. Por en pensar que serà dels meus fills. Por de quedar-se al carrer. Una por que les institucions, no sols són incapaces d’evitar, també l’alimenten amb desinformació de drets bàsics escudades en falta de recursos, on massa vegades el que falta és voluntat. Avui mateix som a l’Ajuntament de Mollet perquè estan negant una cosa tan bàsica com un informe de vulnerabilitat.
Vergonya, perquè damunt ens fan sentir culpables de la nostra misèria. Culpables de perdre el treball, culpables de tenir uns sous de merda, culpables de sobreviure amb economia submergida, culpables d’haver migrat a la recerca de millors oportunitats. Vergonya de ser diana del racisme de la nostra societat, del racisme institucional (“torna al teu país” és una frase que es repeteix massa) o del racisme immobiliari.
Des de la PAH celebrem onze anys generant comunitat i revertint aquests sentiments. Una vegada travesses la porta de la nostra assemblea, la desesperació es torna esperança, la por en valor i la vergonya en apoderament. La solitud inicial es converteix en força col·lectiva gràcies al suport mutu. Aquest és el nostre primer assoliment, després arriba la lluita per a evitar els desnonaments i aconseguir la victòria de garantir una segona oportunitat amb un sostre on poder continuar construint projectes de vida.
Lamentablement la situació empitjora i la precarietat creix per a totes. Per sort, la PAH també creixem, evolucionem i ens reinventem per a afrontar la situació.
El dissabte 25 de juny, celebrem que estem més vives que mai i amb una comunitat autogestionada cada vegada major en el nostre entorn. Celebrem tots els desnonaments evitats aquest curs que acaba, els lloguers socials aconseguits i la capacitat de mobilització cada vegada que ha estat necessari. Ens costa celebrar que la nostra assemblea s’hi hagi gairebé quadruplicat, ja que és una clara mostra dels temps durs que estem vivint, encara que celebrem el poder ser aquí i arribant cada dia a més persones que necessiten de la nostra força, coneixements, eines i ajuda.
Et convidem a venir, per a conèixer-nos, conèixer la nostra història com a moviment articulat per tot el territori, conèixer la nostra diversitat cultural i gaudir juntes. Hem organitzat una jornada increïble per a això.
T’esperem!
Una jornada de diversió, cultura i reivindicació
El dia l’arrencarem amb la presentació del llibre acadèmic ”La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Una dècada de lluita per l’habitatge digne 2009-2019”. Una obra coral realitzada per investigadors que han participat o continuen participant del moviment.
Vindran a presentar-ho:
- Montse Emperador, Professora de ciencia política, Université Lyon 2
- Marcos Ancelovici, Professor de sociologia en la UQAM, Montreal
- Luis Sanmartín, Professor associat a la UOC
- Eduard Sala, Tècnic de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Ezequiel Ramón, Professor de periodisme i comunicació a la UAB
- Gabriele D’Adda, Università degli Studi di Catania
Tot un luxe poder comptar amb la seva aportació en un dia tan important per a nosaltres. Us compartim un extracte en el seu nom:
L’any 2019 es va complir el desè aniversari de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH d’ara endavant), nascuda a Barcelona al febrer del 2009. Amb motiu d’aquest aniversari, un grup d’investigadores en ciències socials, coneixedores de l’experiència de la Plataforma, es reuneix amb investigadores militants per a celebrar i analitzar la primera dècada d’un actor fonamental de la lluita pel dret a l’habitatge en l’estat espanyol.
Aquest llibre pretén en primer lloc, celebrar la fita reeixida per la PAH: complir els seus primers 10 anys de vida i haver-se convertit en un actor crucial per a entendre la lluita pel dret a l’habitatge i la mobilització social en el context de la crisi en l’Estat espanyol.
En segon lloc, el llibre pretén contribuir a la comprensió dels processos d’organització ciutadana i de defensa de drets individuals i col·lectius, a més d’analitzar les tensions inherents a qualsevol col·lectiu social i els reptes de l’organització col·lectiva en el si de la PAH.
En tercer lloc, el llibre vol participar en el debat sobre els llegats, estratègies i impactes i les perspectives dels moviments socials desenvolupats a Espanya en temps de crisis.
En quart lloc, però no amb menys importància, aquest llibre és una forma d’agraïment a la “família PAH”, que ens ha integrat amb generositat i paciència al seu quotidià com a observadores. Tant de bo la mirada crítica i analítica que ofereix en aquest llibre serveixi per a restituir una petita part de tot el que la PAH ens ha ofert.
Dinar intercultural
La millor manera de socialitzar sempre ha estat al voltant d’una taula. Si pot ser gaudint d’una varietat de plats que mostrin la diversitat cultural del nostre moviment, millor que millor.
Preus tan populars que ningú li ho pot perdre
Sense teatre i sense ball no hi ha revolució
Més motius d’agraïment a Ferran Jiménez i a tot l’equip de la Tramolla