Dimarts passat el Consell de Ministres va aprovar afegir, al Decret Stop Desnonaments del 23 de desembre, les ocupacions a grans propietaris denunciades pel penal.
Des del març, la PAH portem denunciant els desnonaments en pandèmia de famílies vulnerables i sense alternativa d’habitatge. Malgrat el degoteig de decrets-pegat, l’esbombat escut social deixa gent desprotegida a cada pas que dona, alimentant la discriminació entre vulnerables.
El decret del 23 de desembre per a suspendre els desnonaments protegia únicament la via civil. Això obria la porta al fet que tots els grans propietaris triessin la via penal, fent totalment ineficaç i absurd el decret. Perquè una norma que vol prohibir realment els desnonaments, no pot deixar una via oberta perquè es produeixin.
Res més aprovar-se aquest Decret, la PAH ens vam posar a treballar per a ampliar la cobertura i que també es protegís les famílies denunciades per ocupació d’habitatges de la banca. Fruit d’aquesta lluita, vam aconseguir que el Govern de l’Estat espanyol contempli, per primera vegada i només mentre duri l’actual estat d’alarma, una prohibició parcial de desnonaments a un segment de famílies vulnerables que ocupaven habitatges de manera irregular abans de la pandèmia.
És una reivindicació fonamental situar el fenomen de l’ocupació com un greu problema d’habitatge. I que necessita una solució que no passi pel discurs habitual de criminalitzar la pobresa de famílies que es veuen obligades a ocupar, la majoria amb nens.
Aquest avanç fa justícia a les recomanacions de no discriminació en matèria de desnonaments, que el Comitè DESC de Nacions Unides ve reiterant a Espanya des de 2017.
No obstant això, la banca, els fons voltor, juntament amb els partits polítics oportunistes i pro desnonaments, han abocat desinformacions per a pervertir la realitat. Un cop més volen trencar qualsevol millora social, venent-la com un atemptat contra la propietat privada i un estímul a l’ocupació. Quelcom totalment fals, quan el decret exclou, explícitament, les violacions de primeres i segones residències, com també exclou casos on hi hagi violència o activitat il·lícita. Per tant, es tracta d’habitatge buit de la banca, ocupat per famílies en necessitat, a causa de la manca de parc público (només un 2% enfront del 15% de mitjana a la UE).
Des de la PAH reiterem el nostre rotund menyspreu per les màfies que es lucren amb la misèria, aprofitant la tempesta perfecta que constitueix l’absència de parc públic, preus de lloguer inassolibles per als salaris i un molt elevat nivell de pobresa (palesa en informes demolidors de Càritas i relators ONU), traficant amb les cases sense distinció de propietat o situació d’aquestes.
La PAH mai hem defensat ni alimentat l’ocupació a petits propietaris, ni ho farem. La nostra lluita està a recuperar els habitatges buits robats per la banca a les famílies, o que amb aquests pisos retornin l’import, donat per perdut, del rescat bancari. En definitiva, recuperar la funció social de l’habitatge a preus assequibles per a la gent en vulnerabilitat econòmica.
És indignant la manipulació mediàtica d’alguns mitjans al servei de la banca i la dreta reaccionària. Ignorar com banca i fons voltor adquireixen els habitatges a preus ridículs, eludeixen el pagament d’impostos mitjançant socimis, no tenen cap intenció de tornar el rescat bancari, però que tot i això, seran compensats econòmicament a preus de mercat, sobre habitatges que tenien tancats i que molts d’ells es van construir a través d’ajudes públiques.
Mal servei fan a la societat en general, manipulant l’opinió de la gent i alimentant que es continuï violant un dret tan bàsic com és el dret a sostre, aigua i llum.
També són lamentables les paraules del ministre Ábalos, en el sentit que no hi haurà pròrrogues, i que després de l’estat d’alarma, però en plena i aguda crisi econòmica, permetran un nou al·luvió de desnonaments. El ministre hauria de recordar que, si bé no és l’únic culpable de la inexistència de Parc Públic d’Habitatge, sí que és el responsable d’adoptar les mesures necessàries perquè es desenvolupi. No pot seguir obviant la falta d’aplicació de l’article 128 de la Constitució, perquè les cases desocupades propietat de grans tenidors, puguin ser utilitzades, almenys temporalment, com a Parc Públic.
El Govern de Pedro Sánchez, ens tindrà al davant fins a aconseguir una solució definitiva recollida en la propera Llei estatal d’habitatge. La PAH, juntament amb totes les organitzacions que ho desitgin, ens emprarem a fons perquè la propera Llei Estatal d’Habitatge que surti del Congrés dels Diputats, acabi sent en realitat la Llei pel Dret a l’Habitatge.
L’habitatge és Salut. Si volen ajudar a afavorir l’economia de la gent d’aquest país, han de protegir, per Llei, el caràcter de Bé Social de l’habitatge, establir el Dret Subjectiu, castigar els usos anti socials, regular els preus del lloguer i crear un Parc Públic suficient. L’habitatge és futur.
El present és salvar vides. Exigim al Govern que decreti, en el pròxim Consell de Ministres, la paralització de tots els desnonaments de les famílies vulnerables encara no protegides. No cal seguir desnonant en plena pandèmia a una ciutadania exposada a un virus mortal, molt més, si cap, en aquesta situació de risc extrem de contagi.
Amb vides en joc, la PAH continua lluitant perquè no es discrimini a ningú vulnerable i que la protecció no sigui només temporal. Davant dels que desinformen i, via discurs de l’odi, criminalitzen la recuperació per necessitat d’habitatges de la banca rescatada, seguirem empenyent per la justícia social.