L’entramat mafiós de Banc Sabadell, Solvia i tota la seva xarxa de Socimis, continuen apostant per desnonar a les famílies sense alternativa abans que oferir-los un lloguer social.

Després de la suspensió del decret, que obligava els grans especuladors a renovar els lloguers socials a la seva finalització i a regularitzar, amb un lloguer social, a les famílies obligades a ocupar davant la falta d’alternativa residencial, les PAH Catalanes vam iniciar una campanya contra l’entramat Banc Sabadell/Solvia. Campanya que avui aterra a Mollet.

Això és degut a l‘absoluta falta de voluntat a renovar els lloguers socials que finalitzen. Com seria el cas de la Mònica, una de les companyes per les quals ens mobilitzem avui. Mònica va signar un lloguer social de tres anys amb el Banc Sabadell, en 2018 que va finalitzar el 14 de febrer d’enguany i l’única resposta que ha rebut és ”no ens cridis més que la pròxima notificació nostra que rebràs és l’ordre de desnonament”. Avui dia, continua pagant en els jutjats i no ha fallat un mes en el temps que ha durat el contracte.

Així i tot, tant de bo això fos el més greu. En el temps que ha durat el contracte de lloguer, el Banc Sabadell no ha tingut objeccions a vendre el pis, amb la Mònica dins, a Promontoria Hòlding 208 Bv. Una maniobra cada vegada més habitual en els bancs i fons voltor, per a augmentar el desemparament de les famílies que es troben en un embull d’empreses, de difícil accés, que l’única cosa que volen és ”recuperar l’habitatge”.

El Decret suspès, també afecta les famílies que ocupen habitatge buit, en mans de la banca o de fons voltor, perquè el sistema els va donar l’esquena. Parlem de famílies com el cas de l’Alba, l’Alícia o la Soumia, a les quals se’ls va negar temps enrere tota alternativa residencial i van haver d’ocupar per a poder tenir un sostre. L’única cosa que volen és poder viure dignament, pagar un lloguer social, regularitzar aquesta situació a la qual es van veure empeses i recuperar el seu dret a l’habitatge.

Durant el temps que el Banc Sabadell va poder solucionar aquests casos, no el va fer. Va preferir marejar i donar llargues a Alba, Alícia, Mònica i Soumia. Fins avui hem negociat de bones, per correu, telèfon i comanda una reunió per a buscar solucions. Tot sense èxit, mentre assemblea rere assemblea, ens bullia la sang veient les respostes que estan rebent constantment.

No ens importa de qui siguin ara els pisos i darrere que empresa s’amaga covardament el Banc Sabadell. Li farem la vida impossible com a primers responsables de les situacions que denunciem avui i com a protagonista de tota l’estafa immobiliària que ens ha portat fins aquí.

Fa mesos que avisem: o hi ha lloguers o hi haurà revolució. Ja han triat i nosaltres complim les nostres promeses. Fa deu anys que arrenquem solucions, amb lleis o sense. Ho continuarem fent, perquè sabem molt bé, que els lloguers socials arribaran. Si no és per decret serà per la PAH.