La reforma de la LAU proposada pel PSOE segueix girant l’esquena als drets de les inquilines i posant la catifa vermella a l’especulació, i encara no recull mesures per a la regularització dels preus

Que a Espanya es pateix des de fa anys una situació de greu emergència habitacional és quelcom reconegut per gairebé tothom. Demà dimarts, el Congrés votarà la convalidació o no del contradictori Reial Decret 21/2018 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Llegit el mateix, resulta que després d’un preàmbul en el qual es fa un diagnòstic encertat ‒ja que parteix del reconeixement del dret a l’habitatge com un dret fonamental, de reconèixer també la insignificança del Parc Públic d’Habitatge Social, d’admetre l’obligació de complir el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC)‒, finalment el Govern cedeix a la pressió dels fons voltor i la banca, i aprova un seguit de receptes incongruents amb el diagnòstic de la malaltia que ha descrit, ja que:

• No proposa cap mesura tendent a forçar la sortida al mercat dels 3,4 milions de cases deshabitades que assenyala l’INE.
• Tot i que reconeix l’existència d’una bombolla en relació amb els preus dels lloguers, no adopta cap mesura per abaratir-los.
• No limita els increments de renda, vinculant-los a l’IPC.
• La comunicació entre jutjats i Serveis Socials en cas de desnonament, al final és inútil, ja que, com el mateix preàmbul del Reial decret descriu, no hi ha parc d’habitatge social públic que pogués permetre el reallotjament de les famílies desnonades.
• El PIDESC s’infringeix i se seguirà infringint cada vegada que es produeixi un desallotjament forçós a famílies vulnerables sense alternativa habitacional.
• Tot i reconèixer com a fonamental el dret a l’habitatge adequat, l’accés a la mateixa se segueix vinculat exclusivament al nivell de renda de cada persona o família, sense que es garanteixi el dret d’accés a les persones sense renda o amb rendes insuficients.
• No permet als ajuntaments intervenir en les anomenades zones tensionades, en no incloure l’elaboració d’índexs de referència dels preus.

Davant d’aquesta emergència, el PP ‒encara més partidari dels fons voltor, als que Ana Botella va vendre un important nombre d’habitatges socials de Madrid‒ reacciona utilitzant la Llei d’Habitatge de la PAH, presentant una esmena a la totalitat, amb la qual pretén anul·lar-la i esmenar alhora el reial decret del Govern, revertint els escassos avanços del mateix en relació amb l’ampliació de la durada dels contractes.

Què diu la PAH en matèria de lloguers?

• Compliment del PIDESC: Cap desnonament a famílies vulnerables sense alternativa habitacional.
• Durada dels contractes: 5 anys si el propietari és persona física amb més de 5 habitatges en propietat, o 10 anys si és persona jurídica.
• Els preus del lloguer estaran subordinats a l’índex de referència de preus.
• Els augments de renda no podran pujar per sobre de l’IPC.
• En cas de canvi de llogatera, el preu del lloguer en el nou contracte no podrà superar l’anterior en més de l’1,5%.
• Limita la fiança a una mensualitat de lloguer.
• Modifica el règim fiscal de les Socimis, perquè tributin al 40% en l’impost de societats.
• Promou la cessió obligatòria d’habitatges buits de grans tenidors que hagin rebut diners públics.
• Estableix l’obligació de generar parc públic d’habitatge.
• Augmenta l’IBI als habitatges injustificadament buits i,
• Prohibeix la venda d’habitatges del parc públic.

Per tot això, des de la PAH lamentem l’oportunitat perduda pel Govern per fer un decret que ataqués de manera real les causes que impedeixen l’accés a l’habitatge: l’especulació, l’acaparament d’habitatges per part d’especuladors, la manca de parc públic o l’híperliberalisme del mercat i limités i reduís els preus, o que garantís el compliment del PIDESC.

No obstant això, ara que la complicitat del PP amb els especuladors ha possibilitat el desbloqueig que, amb el suport de Cs mantenien de la Llei d’Habitatge de la PAH, el seu tràmit urgent i l’aplicació de les mesures que conté, poden facilitar que l’accés a l’habitatge a Espanya deixi de ser un privilegi i passi a ser un dret, i per aconseguir-ho seguirem lluitant.

Sí que es pot!

#RegulaciónAlquileresYa