L’immobilisme dels Serveis Socials de Mollet del Vallès, al costat del racisme de les immobiliàries de la nostra ciutat, han provocat que una família vulnerable de cinc membres, es quedi al carrer sense cap mena d’alternativa residencial

Vasilica i la seva família vivien de lloguer i mai van deixar de pagar. En finalitzar el contracte, la propietat de l’habitatge, un particular, li va notificar la no renovació en voler recuperar el pis per al seu ús personal. Una cosa lògica i comprensible.

Els problemes comencen quan Vasilica, no troba cap suport per part dels Serveis Socials. Es neguen en tot moment a tramitar la mesa d’emergència, el protocol de la qual és clar encara que les nostres treballadores socials opten per la reinterpretació, mai a favor de la família.

A l’immobilisme de l’Ajuntament, cal sumar-li la incapacitat per a llogar un pis de mercat pel seu origen romanès. Ja és un clàssic el racisme de les immobiliàries de Mollet. Terrible el moment quan Vasilica en la nostra assemblea, espantada perquè no veia sortida, va afirmar “és que no hi ha pisos de lloguer a Mollet”.

Amb tot això, el temps ha anat passant i el que en principi era una relació de cordialitat amb la propietat, ha acabat amb Vasilica obligada a abandonar el pis el dijous 15 de juny.

L’Ajuntament de Mollet ha tingut temps de sobres per a evitar aquesta situació. Ara ens trobem amb una família sense alternatives, vulnerable i al carrer.

Però això sí, segons els responsables, tot funciona diví, les treballadores socials són supermaques i no entenen les nostres queixes. És clar que parlem idiomes diferents i pel camí són les famílies més vulnerables les que paguen els plats trencats.