Actualment esteu veient A quina casa em quedo?

A quina casa em quedo?

Visibilitzem i denunciem la situació en què es troben centenars de famílies que no tenen garantida un habitatge digne durant el confinament. Famílies confinades de manera precària en infrahabitatges, en pensions o albergs que es presentaven com a solució temporal després d’haver estat desnonades. A vegades no arriben ni a tenir garantit l’accés als subministraments bàsics d’aigua, llum o gas.

Portem un mes de confinament arran de la crisi de la COVID-19. Durant aquests dies hem vist com el Govern de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i els diferents ajuntaments han promogut mesures per tal de prevenir l’expansió de la pandèmia: quedar-nos a casa i mantenir una bona higiene es presenten com a mesures imprescindibles per prevenir contagis. Però, què passa quan la situació és insostenible dins les nostres llars?  Com podem estar confinades si no tenim casa? Com podem viure tancades en una habitació d’una pensió o alberg, amb infants i joves? O sense tenir accés a espais comuns, a Internet o a una cuina on preparar el menjar? Com podem mantenir una bona higiene si no tenim garantit l’accés als subministraments bàsics? 

La Lourdes, la  Lídia, la Sara, el Tori, l’Emilia, el Bilal, en Carlos i la Victória, la Rkia, l’Ijaz, la Mari Carmen, el Juanjo, la Martha,  el Yossef, el Mohamed, la Mercè, el John i la Yasmina són alguns casos de centenars de famílies a tot Catalunya que es troben en situacions d’inseguretat residencial. 

Des de les PAHs de Catalunya considerem que aquesta situació que viuen actualment desenes de famílies i companyes és inacceptable i incomprensible. Les administracions competents no estan responent com cal a la situació, proposant solucions insuficients i donant l’esquena una vegada més a la ciutadania més vulnerable. 

És també el moment de corresponsabilitzar al sector privat de la banca, fons voltor i grans propietaris per acabar amb aquesta crisi. A Catalunya, la quantitat d’habitatges buits és astronòmica i de les més elevades de tota Europa. Les darreres dades oficials publicades en parlen de 500.000 habitatges buits a Catalunya, dels quals 73.000 són nous i ni s’han estrenat; i com a mínim, més de 25.000 provenen d’execucions hipotecàries i estan en mans de la banca. Com pot ser que tinguem a famílies i companyes en situacions precàries i d’inseguretat habitacional? Com pot ser que hi hagi tots aquests pisos buits en desús i al servei de l’especulació? És necessari mobilitzar tot aquest habitatge buit i posar-lo a disposició de la ciutadania. 

És per això que demanem:

  • Reallotjament digne i adequat a les famílies que estan ubicades en pensions, a pisos amb cuina i espai vital pels infants
  • Subministraments bàsics garantits: aigua, llum i gas
  • Cessió obligatòria dels habitatges buits de la banca i fons voltor, tal com marca la Llei 24/2015
  • Expropiació dels habitatges de la SAREB
  • Reconversió d’immobles públics en desús a habitatges socials
  • Regulació del preu del lloguer de manera efectiva per aturar l’expulsió massiva de veïnes de les seves llars
  • Moratòria indefinida dels desnonaments a famílies vulnerables fins que no hi hagi una alternativa habitacional un cop aixecat l’estat d’alarma
  • Condonació de deutes hipotecaris, dels deutes d’impagament dels lloguers i subministraments a famílies vulnerables per manca de recursos econòmics
  • Ajudes econòmiques als petits propietaris que es veuen afectats per impagaments de lloguer
  • Dotar de majors pressupostos en partides d’habitatge en l’àmbit estatal, autonòmic i local per fer efectives les demandes.

Exigim mesures valentes i innovadores a l’altura de la situació, que donin resposta a les famílies, un pla de xoc social real i efectiu.  No podem permetre que, un cop més, aquesta crisi de la COVID-19, la tornem a patir i pagar les més vulnerables. 

Amb la PAH seguirem lluitant al costat de les famílies que veuen vulnerat un dret tan bàsic com el de l’habitatge, tal com hem fet durant aquests últims 11 anys. El 2008 ja vam pagar la crisi nosaltres, amb un rescat a la banca de 65.725 milions d’euros de diners públic. Ara cal vèncer al Coronavirus i estar fortes per combatre la crisi econòmica que se’n derivarà.

Ja fa molts anys que demostrem que juntes som imparables, i aquest cop tornarem a estar a l’altura!

Sí Que Es Pot!