Aprenentatges per a l’acció col·lectiva a partir de la lluita pel dret a l’habitatge.

En aquesta publicació el periodista João França recull els testimoniatges de desenes d’activistes que, des de la generositat, comparteixen les seves experiències amb l’esperança que les estratègies ‒reeixides i fallides‒ d’aquest moviment per l’habitatge siguin d’utilitat per a totes aquelles persones i organitzacions que posen el cos per a fer les nostres societats més dignes, més amables, més vivibles

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) vam néixer al febrer de l’any 2009 en un local del centre de Barcelona on ens van deixar fer la nostra primera assemblea. El que era una resposta d’un petit grup de persones a l’estafa hipotecària que s’estava produint a Espanya, amb el pas dels anys, s’ha convertit en un moviment civil a nivell estatal i referent nacional i internacional en la lluita pel dret a un habitatge digne per a totes.

Són més de dotze anys de lluita, de petites i grans victòries, d’encerts, d’alegries, de moltes celebracions, però també d’alguna derrota, d’errors, a vegades d’impotència, d’incertesa, d’anar-nos adaptant a la realitat a mesura que aquesta anava canviant.

En definitiva, són més de dotze anys de continu aprenentatge. Com ens organitzem, com ens cuidem, com fem política des del carrer, com canviem lleis, com aconseguim canviar el relat majoritari que ens feia culpables de no poder pagar la nostra hipoteca, lloguer o que ens hàgim vist obligades a ocupar per a accedir a un habitatge, com hem aconseguit tenir un amplíssim suport social, com hem practicat la desobediència civil pacífica, com hem forçat els partits polítics a aprovar lleis o com els poderosos, la banca, els fons voltor o grans propietaris, han hagut d’asseure’s a negociar amb nosaltres i acceptar les nostres demandes.

Dotze anys de desobediència civil pacífica, de propostes legislatives, de demostrar que la ciutadania organitzada té molt més poder que el que volen que creguem que té.

La nostra lluita no és només una lluita local sinó també internacional perquè molts dels actors contra els quals ens enfrontem són actors internacionals. L’habitatge pateix a tot el món un procés de financerització i volen que respongui a les lleis del capitalisme més despietat, que considera l’habitatge com un bé d’inversió amb el qual poder especular i no com un dret humà que garantir. La lluita ha de ser una lluita internacional. Juntes ho aconseguirem.

És per això que volíem compartir tot aquest aprenentatge amb qui consideri que li pot servir com a inspiració. La PAH se centra a garantir el dret a l’habitatge, però creiem que el nostre model pot servir per a qualsevol col·lectiu ciutadà en qualsevol part de món que decideixi lluitar juntes. Un dels nostres majors aprenentatges és que només des del carrer i organitzades es canvien les lleis i només canviant lleis s’avança en drets.

Esperem que us serveixi una mica del que contenen les següents pàgines, és la nostra humil experiència, aprenentatge i aportació.

• El llibre La PAH, manual d’ús, està escrit pel periodista João França i editat per la Fundació Rosa Luxemburg

En inglès aquí.